Batuca’t el que no sona

El dissabte és a prop d’arribar als seus darrers minuts. Tot i que al meu domicili es cola el murmuri caòtic d’una gentada que celebra alguna cosa al camp poliesportiu darrera el Pavelló de Martorell, la nit s’anuncia tranquil·la. De sobte, una mena de rentadora carregada de pedres en ple centrifugat, irromp amb violència dins del meu saló. Què deu ser? Els mossos carregant contra els acampats? Però si està tot molt net! Ha guanyat el Barça un altre títol? No pot ser; estan de vacances! El Josep Anglada ha descobert que la Moreneta és negra? Impossible! Desconeix tots els signes identitaris catalans! Llavors, què fa tant de soroll un dissabte de juny, quan resten pocs minuts per a mitjanit?

  • Això és un grup de batucada, – diu la meva parella -.
  • Batucada? , dic amb una barreja d’ignorància i perplexitat -. Doncs quina batucada d’ous!

No vull que els grups de batucada m’odiïn per aquest article. Estic segur que tenen molts fans incondicionals i em sembla molt bé que dediquin el seu temps lliure a fer aquest tipus de música. Però també m’agradaria que sabessin que, quan ets dins del teu refugi espiritual ( sí, ja sé que és un pis de treballador tirant a petit; però és el meu oasi de pau al que tinc dret) vols que ningú et destorbi. No dic això perquè li tingui mania a la Batucada (bé… després del concert de l’altre dia ja no estic tan segur). En tot cas, quan vols silenci, quan desitges relaxar-te al teu domicili després d’una setmana de treball, quan estàs plenament convençut que l’absència de soroll als teus timpans no és un dret que qualsevol pot trepitjar, és fàcil afirmar que fins i tot la música més bella del món et pot fer pujar per les parets. Ja sento les recriminacions d’alguns lectors. Buuuuuu! Qui és aquest Àlex Ribes? Buuuuuuu!! Qui és creu? Buuuuuuuuu!!!!!! Segur que és un amargat que no suporta que la gent es diverteixi! Doncs, esteu equivocats! Però tot té un temps i un espai. És una qüestió de sentit comú! I, en aquest cas, ni el temps, ni l’espai, eren els més adients.

No ens diu el sentit comú que a l’àrea d’influència de la batucada hi pot haver nens petits que intenten dormir, malalts, persones que treballen en diumenge i s’han d’aixecar d’hora, viatgers que a al dia següent han d’agafar un avió a primera hora i un llarg etcètera de ciutadans que són menyspreats per una minoria que es vol divertir amb una munió d’instruments de percussió que allarguen la seva simfonia fins quarts d’una?

Ja tenim l’estiu aquí. A tots ens agrada estar al carrer perquè els pisos es tornen una mena de sauna però entre tots hem de lluitar per arribar a la més gratificant convivència. Es podria resumir en un: no em batuquis els ous i jo no et batucaré els teus! Disculpi’m el meu llenguatge però em vaig indignar molt. Posarà imaginació i creativitat el nou equip de govern a l’Ajuntament per conciliar la diversió amb altres drets com el descans?

Àlex Ribes

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Altres
3 comments on “Batuca’t el que no sona
  1. Tomàs ha dit:

    Jo moltes vegades al•lucino amb els Ajuntaments que permeten amb motiu de qualsevol festa, que la música soni (ja no diré si bé o malament) fins a unes hores que solament són adients pels que estan en aquells moment a la festa. La resta d’habitants, vulguem o no, també hem d’estar de festa.

    Hi ha hagut nits que he hagut d’aguantar fins passades les 3 de la matinada la música. Segur que és difícil conjuminar totes les opcions. Ara bé, també estic segur que el regidor que ho autoritza procura fer-ho en una zona a la qual amb ell/a no li molesta.

  2. Álex Ribes ha dit:

    Sento ser una mica “políticament incorrecte” però crec que aquest tipus de festa són com els pets: tan sols agraden a qui se’ls tira. Tens raó quan dius que qui organitza aquestes movides busca una zona a la qual a ell/a no li molesten. A la resta… que es foti’n.

  3. Oriol López ha dit:

    Esperem que els que ho han autoritzat llegeixin aquest post, en prenguin bona nota, i que una situació com aquesta no es repeteixi. Pel dret a divertir-se, però també pel dret al descans!

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: