Benvolguda, o no, señorita Rottenmeier:
No sé com et dius, ni m’interessa. Malgrat tot, vull fer servir un dels noms que durant la meva infantesa vaig assimilar a l’antipatia i el mal rotllo. Si no recordes qui era la señorita Rottenmeier pregunta-li a alguna de les persones que fa anys van plorar amb la Heidi i t’ho dirà.
El cas és que et vaig conèixer en una delegació de la Seguretat Social. T’escric perquè m’agradaria que coneguis una mica les sensacions que les persones amb les què tractes cada dia experimenten al traspassar la porta automàtica de vidre. Ja quan entres et renyen quan et diuen que la propera vegada demanis cita. Està bé, ho faré. Demano disculpes a la sacrosanta institució de la Seguretat Social per aquesta omissió. Però també vull manifestar que, després de que als treballadors ens confisquin mensualment una part important de la nostra nòmina per mantenir el sistema, tampoc estaria malament un servei que et permetés una mica de flexibilitat. Al cap i a la fi, davant meu hi havia tres persones. A la carnisseria em trobo a moltes més i no s’ha de demanar cita prèvia.
Després et vaig conèixer a tu. Vaig aproximar-me amb un travelling a la teva taula, vaig seure i em vas obsequiar amb aquella fredor funcionarial tan… no sé com dir-ho… tan… tan… funcionarial (lamento la redundància però no trobo paraules). Llavors va ser quan vam iniciar la conversa. Potser no t’ho creus però vaig tenir la sensació que vas saber esperar a la meva primera errada per fer allò que t’agrada més: riure’t dels contribuents. Doncs, no, señorita Rottemneier. Tu, i altres com tu, esteu al nostre servei. I no es tracta de ser tan sols eficaços. També s’ha de ser eficients. I qui tracta cada dia amb persones ha de ser amable, pacient, pedagògic i simpàtic. En el teu lloc de treball, a aquests intangibles li diuen eficiència.
Ja sé que t’han retallat el sou. Molts dels que passen cada dia per la teva taula pateixen la mateixa situació. O pitjor, perquè estan a l’atur. Et dóna això dret a perdre el més bàsic quan es treballa amb i per a les persones? Crec que no.
Jo no faig aquests tipus de tràmits cada dia. No sóc especialista en burocràcia. Tu si. Jo sé treballar en platós professionals de televisió i sé editar i postproduir material audiovisual. Tu no. Però no et preocupis. No faré cap comentari irònic si no saps què és un TBC o un HDMI, o si desconeixes el bitrate que fa servir la compressió MPEG. No tens ni idea d’això, suposo. Però, no et preocupis, estaria plenament disposat a explicar-t’ho amb amabilitat, paciència, grans dosis de pedagogia i simpatia. O és que treballes en una institució que encara conserva algun petit romanent d’antigues administracions? Això sí, jo de tu començaria a reciclar-me. En la societat 2.0 la burocràcia serà cada vegada més on-line i persones com tu es convertiran en prescindibles.
Atentament,
algú que, com molts, contribueix al teu sou.
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Pot ser si té raó el Sr Rosell, i cal revaluar als funcionaris prepotents. i el que no valgui ” la puta calle”
Com dius, Àlex, el funcionariat està i ha d’estar al servei del ciutadà, és la seva raó de ser, i em consta que molts ho veuen així i estan fent una molt bona tasca, tot i les dificultats i les rebaixes de sou i de mitjans a que estan sotmesos. Actituds lamentables com la de la funcionària que descrius són una màcula per a tots els seus companys que estan treballant de valent per donar un bon servei al ciutadà.