Derrota de Catalunya en la Guerra de Successió al segle XVIII i canvi polític

Reimpressió del decret de 1716 de nova planta, foto de Xavier Caballé

Quin canvi polític va comportar a Catalunya la derrota en la Guerra de Successió? Què significava la substitució de les lleis de Catalunya per les de Castella? Així ens ho explica l’historiador Josep Fontana:

Què eren, doncs, i per a què valien, aquestes «llibertats i privilegis»? Hi ha una primera cosa sobre la qual ens convé reflexionar: el seu caràcter de «constitucions». No són simplement concessions reials, no són furs, sinó textos discutits i aprovats en corts pels tres braços en els quals es dividia la representació de la societat catalana, i sancionats pel rei. En aquest sentit, les Constitucions i altres drets de Catalunya són el cos de lleis d’un estat: un codi propi del Principat, similar als existents en altres estats de la monarquia, com per exemple a la Nueva recopilación que s’usava com a repertori legal a la corona de Castella, i que amb les Partidas integrava el que s’acostumava a designar com «las leyes del reino», però que era de diferent naturalesa que aquest, ja que les lleis castellanes no requerien, en el temps al qual m’estic referint, l’aprovació de les corts. A Catalunya, en canvi, el mecanisme de l’aprovació de lleis a les corts estamentals, amb totes les seves limitacions -unes limitacions que en aquests moments s’estaven començant a superar en altres països, com Holanda i Anglaterra- se seguia mantenint viu. Difícilment s’hauria pogut dir a la Castella del començament del segle XVIII, com es fa a Catalunya, que el govern residia en les corts, entenent per això els tres braços i el rei.

El canvi polític que va comportar a Catalunya la derrota en la Guerra de Successió va implicar la fi d’aquest sistema en el qualles lleis eren votades en corts pels representants de la societat catalana, que va ser reemplaçat, a partir d’aquest moment, per la publicació d’ordres i decrets sortits de la voluntat lliure i indiscutida dels reis. Les compilacions legals dels successors de Felip V, fins a Ferran VII, van aplegar senzillament les «reales resoluciones». La voluntat del rei era la font de la llei, per bé que el seu poder efectiu, és a dir, la capacitat de fer complir aquestes lleis, fos prou limitat.

No es tracta pas de mitificar el que significaven les Constitucions catalanes, ni de presentar-les com un model de regles per al regiment d’una societat lliure i democràtica. A primera vista, poden semblar un aplegament de textos vells i tronats, però el que és important és que les Constitucions no solament eren un instrument viu, que es procurava adaptar a les necessitats pràctiques del temps, sinó que comportaven un mecanisme de discussió i de canvi, el de les corts, que era, si no democràtic, almenys representatiu (de fet, encara avui els parlaments són més aviat representatius de les forces dominants de la societat que no pas realment democràtics, en el sentit d’oberts a la participació directa de tothom).

Josep Fontana Lázaro

El text anterior, que ens explica el significat de la substitució de les lleis de Catalunya per les de Castella com a conseqüència de la derrota en la Guerra de Successió, està extret de L’ofici d’historiador (2010), de Josep Fontana Lázaro, llibre en el qual es recullen les lliçons que va impartir al curs homònim el 2009, a la Universitat de Girona, dins del programa de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “Derrota de Catalunya en la Guerra de Successió al segle XVIII i canvi polític
  1. didaclopez ha dit:

    Fet i fet, la Junta de Braços del 1713 assenyala un embrió de canvi constitucional (de signe republicà) que moltes vegades hem passat per alt. Les Juntes de Felip V, implantades arran de l’Onze de Setembre i de la Nova Planta, tenen un antecedent en les juntes promogudes per Carles III. La tendència a l’absolutisme era present en Borbons i en Àustries. Però, amb Carles III convertit ja en Emperador, i signat el Tractat d’Utrecht, la Junta de Braços significa que les Corts poden funcionar a través dels Braços, sense convocatòria reial.

    • Oriol López ha dit:

      Als reis espanyols no els interessava el model tradicional català representatiu a través de les Corts i, amb la derrota de Catalunya, se’l van carregar per poder implantar també a Catalunya l’absolutisme.

  2. Álex Ribes ha dit:

    I si canviem la festa nacional de l’onze de setembre pel 14 d’abril? Al menys celebrarem una victòria (i, a més a més, democràtica). Algú ho havia de dir. :-)

Els comentaris estan tancats.

A %d bloguers els agrada això: