La lectura de Món animal (Onada Edicions, 2011), deJordi Colonques (Vila-real, 1976), va ser, més aviat, una relectura. El primer contacte amb el text el vaig tindre com a jurat dels premis Vila de Puçol. Era, de bon tros, el millor dels treballs presentats, un d’aquells escrits que enganxa, sorprén i fa gaudir. Un llibre que dignifica un certamen modest però seriós i que hauria de tindre un recorregut i difusió ajustats a les seues prestacions.
Colonques no és un nouvingut a la literatura. A finals dels noranta comença a publicar, a apuntar bones idees i a bastir un univers personal. A Món animal, a més, les peces encaixen de forma plenament satisfactòria: com dèiem en una ressenya publicada a Quadern “el seu és un llibre coral molt ben trenat, amb pols narratiu, saludable mala bava i personatges que deixen petja en el lector. Un esplèndid i embogit fresc del paranoic món actual al qual, per densitat i riquesa discursiva, li queda estreta la digníssima etiqueta de novel·la d’humor”.
Comptat i debatut, Colonques poua en el conat de tradició truncada de novel·la satírica valenciana, la del Puta misèria! d’Arnal i Dolç o el Cool fresc de Toni Cucarella. Però el seu és un humor aspre, negre, insà, i la galeria de personatges, des del paràsit social enganxat a Internet i sa mare, passant per les beates, la velleta ludòpata, els immigrants desconcertats, els activistes anti-sistema, les dones supervivents en un món hostil i masclista o l’aspirant pneumàtica a estrella televisiva, li serveixen per fer el dibuix d’un zoo humà deformat sols en aparença.
Perquè l’humor, i certes situacions pròpies de la novel·la negra, són mecanismes per radiografiar una realitat que, si més no, supera sovint qualsevol quadrícula literària. L’ocurrència divertida o salvatge no pot ocultar, en aquest Món animal, la matèria greixosa, absurda i demolidora que devora un bon grapat d’existències. Després de fer-nos riure, o de forma simultània a arrencar-nos els somriures, Colonques ens provoca un profund desassossec, bona prova, al nostre parer, d’una prosa intel·ligent i d’ombra allargassada.
Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.
Des de la Mediterrània 
L’afegeixo a la meva llista personal de llibres interessants per llegir.
Trobe que t’agradarà, gràcies Oriol. Ja em diràs.