Perquè la meva no és com totes i mai no ho serà

Fa dies que em balla pel cap escriure un apunt sobre “l’afer Fàbregas” amb l’estelada durant les celebracions de la Supercup a Mònaco. Avui m’he acabat de decidir quan he sentit parlar, de matinada, el pare del Cesc a la repetició del “Tu diràs” d’anit. Per què? Perquè tots dos, pare i fill, em produeixen vergonya. La perruca d’en Keita també, però això ja serien figues d’un altre paner.

#Perdonporsercatalan
Va ser l’irònic hashtag trending topic a Twitter després que en Cesc demanés disculpes en una piulada, per haver-se lligat al coll una senyera estelada mentre celebrava la consecució de la supercopa d’Europa. La caverna i els seus escarabats guardians d’Intereconomía, Mundos, ABC’s i tot el llarg i caspós etcètera de sempre, no va tardar a llançar-se a la jugular de l’arenyenc en veure-li l’estel vermell a la bandera i ell, suposo que impressionat pel primer xàfec de bilis espanyolista viscut com a blaugrana, va córrer a demanar perdó, en castellà, perquè pensaba que era una bandera catalana como todas. Amb “como todas” (?!?) es referia, suposo, a la quadribarrada sense estel que avui per avui representa, ens agradi o no, la Catalunya subjugada a Espanya. Posteriorment, per si no havia quedat prou clar, va tornar a piular demanant disculpes. Ignoro si entre piulada i piulada va poder fer un truc a monsenyor Rouco Varela per suplicar-li l’absolució de tan abominable pecat.

De l’excusa del futbolista catalanoespanyol en podem fer dues lectures: d’una banda podríem pensar que realment va lligar-se la bandera al coll sense parar a mirar si hi havia o no hi havia l’estel reivindicatiu de les llibertats nacionals de Catalunya; de l’altra, que n’era totalment conscient (tal com va apuntar @annaarque a Twitter). Les dues lectures són, dissortadament, profundament vergonyoses per a una bona part de la ciutadania catalana. Per a una part de la ciutadania que, segons els darrers estudis, és ja majoritària.

I a nosaltres qui ens demana perdó?
Perquè, senyores i senyors, en veure que un futbolista culer d’Arenys de Mar prefereix tenir de cul a mitja Catalunya que de cul a la caverna, ens sentim humiliats. Perquè el somriure que esbossàrem en veure un dels nostres passejant l’estelada per Europa, s’estroncà en comprovar com després la negava, traïdor, fins a tres vegades (dues ell i una son pare) tal com la faula bíblica narra que va fer Sant Pere. La negaren durant els minuts calents del post-partit i la negaren amb el cap fred tres dies més tard. Com ho hem d’interpretar, això? Com ens hem de sentir els i les independentistes davant d’aquesta actitud de menyspreu contra una bandera, que sí, que no és més que un drap pintat, però que representa unes aspiracions històriques més que dignes i més que justificades? Jo, ho he dit a l’inici de l’apunt, sento una profunda vergonya. I profunda vergonya és el que sentiré fins que, assolida la llibertat, no vegin els meus ulls a aquest venut jugant partits oficials amb la selecció nacional que per congruència històrica li pertoca, sense demanar disculpes ni perdó, ni abaixar-se els pantalons. Serà aleshores quan tots plegats comprendrem que, per desgràcia, al món de futbol hi ha persones que són futbolistes i futbolistes que son mercenaris sempre al servei del titellaire que els fa ballar.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Altres
One comment on “Perquè la meva no és com totes i mai no ho serà
  1. Oriol López ha dit:

    És difícil jutjar les intencions, però, pel que fa a la declaració “pensaba que era una bandera catalana como todas“, em sembla més una ironia que una disculpa real, encara que no s’hagi interpretat, en general, com a tal ironia …

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: