‘Els emigrats’, de W. G. Sebald

Els profetes que venien anunciant la mort de la novel·la com a artefacte narratiu, se suposa que per esgotament, per no poder anar més enllà, potser no havien llegit aWinfried Georg Sebald (1944-2001), escriptor i teòric de la literatura alemany que va desenvolupar gran part de la seua tasca docent i creativa a Gran Bretanya. Alliberat per l’estiu de lectures d’ofici, i empentat per recomanacions de persones amb criteri, per fi mamprenc la tasca de llegir Sebald, concretament Els emigrats (Edicions 62, 2001), una edició en català esplèndidament traduïda per Anna Soler Horta. La primera edició en alemany data del 1992.

La novel·la (?) narra, a través de quatre històries, la diàspora pel món dels jueus alemanys, relats afrontats com una mena de llarg reportatge memorístic (he evitat conscientment el terme periodístic, perquè ben bé no és això), de recerca i documentació de les vides contades, a través d’una primera persona, que es fa acompanyar d’abundoses fotografies i alguns documents, una forma directa de vendre’ns la veracitat dels fets.

La prosa de Sebald, però, va molt més enllà de la voluntat notarial: a través de digressions, salts temporals, reflexions i descripcions de volada de les localitzacions i dels diferents personatges, principals o secundaris, la lectura esdevé un itinerari ric i enlluernador, però també desconcertant, on es fa impossible esbrinar on són les línies de separació entre realitat i ficció, entre els apunts d’una història que mereix ser fixada i la recreació. Un text, a més a més, que reclama la participació del lector o, més aviat, la implicació, perquè els codis que l’autor posa en joc posen distància amb la novel·la de fets històrics a l’ús.

A alguns lectors, tanmateix, els pot sobtar un cert distanciament, una gèlida primera persona que, per moments, adopta les formes i la distància d’un narrador omniscient impàvid (relativament) a les vicissituds d’uns personatges que han d’emigrar. Com a contrapartida, però, aquell to allunyat de la visceralitat provoca que alguns passatges siguen més colpidors, com ara l’absoluta incredulitat amb què els jueus alemanys contemplaven l’ascens del nazisme i la negació obstinada de les seues conseqüències finals.

Els emigrats és un llibre que empenta amb urgència a visitar la que diuen que és l’obra mestra de Sebald, Austerlitz, disponible també en català (Edicions 62, 2003).

sotalacreueta.blogspot.com

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “‘Els emigrats’, de W. G. Sebald
  1. Oriol López ha dit:

    Una bona proposta, i un exemple de la interessant oferta d’obres traduïdes a la nostra llengua.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: