Musicalment sóc fill dels anys 80, anys d’institut, adolescència i moltes hores tancat a l’habitació amb els meus walkman; mirant el sostre, imaginant el futur, tractant d’entendre aquell present. I si un grup em recorda a l’institut és The Police. No entrava dins dels grups New Age, amb els seus pentinats impossibles i la roba de coloraines. Tampoc era un grup punk com Sex Pistols. I, molt menys, sonava com la música feta per a les discoteques i les festes majors. The Police (igual que U2, The Smiths i altres) representaven per a mi, una mena de modernitat underground que, al mateix temps, sonava a les ràdios més comercials. M’agradava la seva imatge, els seus vídeoclips, un cantant que encara no s’aferrava al messianisme de les grans estrelles del rock, un guitarrista que semblava que tocava per quatre i un bateria amb un estil inconfusible. Dit d’una altre manera: Sting, Andy Summers i Stewart Copeland. Tres músics amb un talent enorme.
Del repertori de The Police vull destacar una cançó que cada vegada que l’escolto em sembla premonitòria. Es tracta de Message in a bottle (Missatge a l’ampolla). Narra una història senzilla que al final es transforma en una metàfora dels nostres dies. El seu protagonista és un nàufrag perdut en una illa al bell mig de la immensitat del mar. Abandonat a la solitud decideix enviar un missatge dins d’una ampolla. La seva sorpresa és majúscula quan un dia descobreix que a la platja han tornat cent milions d’ampolles. No sé si el coneixement de la infinita quantitat de solitaris permet acabar amb la nostra pròpia solitud; però, en tot cas, pot arribar a confortar saber que moltes altres persones comparteixen els teus sentiments.
Tinc la sensació que tots els articles que contenen aquest i altres blocs són petits missatges en una ampolla. Escriure és llançar paraules al vent perquè algú les reculli i faci d’elles una ambaixada de les ànimes d’altres persones. D’aquesta manera, quan faig una ullada a les visites del bloc, em sento com el protagonista d’aquesta meravellosa cançó.
MISSATGE A L’AMPOLLA
Simplement un nàufrag,
una illa perduda al mar.
Un altre dia solitari
sense ningú més aquí que jo.
Més solitud
que la que cap home pugui resistir.
Rescateu-me abans de que caigui en la desesperació.
Enviaré un SOS al món.
Espero que algú rebi
el meu missatge en una ampolla.
Ha passat un any des de que vaig escriure la meva nota.
Però ho hauria d’haver sabut des del principi.
Tan sols l’esperança em pot mantenir.
L’amor pot arreglar la teva vida.
Però l’amor pot trencar-te el cor.
Enviaré un SOS al món.
Espero que algú rebi
el meu missatge en una ampolla.
Aquest matí he sortit a caminar.
No puc creure el que he vist.
Cent milions d’ampolles
a la platja arrossegades pel mar.
Sembla que no estic sol en això d’estar sol.
Cent milions de nàufrags
buscant una llar.
Enviaré un SOS al món.
Espero que algú rebi
el meu missatge en una ampolla.
Àlex Ribes
http://alexribes.wordpress.com/
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
M’agrada llegir aquest bloc, vas triar un tema especial i enviaré el missatge en una altra ampolla per compartir, et felicito!!!;D
I es pot estar sol, envoltat de gent. Les nostres ciutats estan habitades per multitud de nàufrags.
Molt bo aquest bloc!
Sempre pensem q estem sols i els nostres problemes són únics, però al voltant nostre hi ha gent com nosaltres o pitjor, potser falta comunicació i escriure és una bona manera de trasmetre més facilment allò q sentim. La música també és un altre mitjà per fer-ho a més les melodies incorporen un grau d’emotivitat molt alt i terapèutic.
Més d’una ànima s’ha sentit millor llegint o escoltant música d’un altre!
Seguiu fent-ho aquests q teniu l’art de la comunicació, Felicitats!