A Pedro J. Ramírez le gusta la pornografía

Començaré aquest article amb la definició que del concepte “sesgo cognitivo” ens aporta el José Hermida al seu llibre “Hablar sin palabras”: “El sesgo cognitivo consiste en la manipulación de los mensajes mediante la transmisión de la información selectiva (se facilita únicamente aquella que conviene) y la reinterpretación de la realidad. Los sesgos cognitivos acostumbran a ser diseñados por profesionales del marketing y la publicidad (…)”.

Dic això perquè avui m’he assabentat d’un dels casos més pudents que he vist mai en un mitjà d’informació. El passat 27 d’agost el diari EL MUNDO, dirigit per l’inefable Pedro J. Ramírez, va publicar la següent fotografia referida a una manifestació nacionalista celebrada a Bilbao:

El problema és que la pancarta en realitat deia “INPOSAKETARIK EZ. NAZIOA GARA” (No a les imposicions. Som una nació), tal com es pot veure a la següent imatge:

En definitiva, això equival a fer un titular com A PEDRO J. RAMÍREZ LE GUSTA LA PORNOGRAFÍA. Al cap i a la fi, seria igual que realitzar un resum de A PEDRO J. RAMÍREZ le GUSTAn LAs PORtadas que NO son GRAciosas, pero sí un FIAsco periodístico. Suposo que ell estaria d’acord en què això no és manipular ja que es tracta d’un cas d’economia narrativa.

El cas és que he agafat gust a aquesta mena d’estranyes metonímies que ens proposa EL MUNDO (o potser hauríem d’anomenar com SU MUNDO). Oi que aquesta imatge sembla la d’un pallasso?

Doncs, no. És Agatha Ruíz de la Prada, dona de Pedro Jeta Ramírez:

Bé… potser tampoc hi ha tanta diferència. He trobat un exemple dolent. Prometo ser més enginyós la propera vegada.

Àlex Ribes

http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
12 comments on “A Pedro J. Ramírez le gusta la pornografía
  1. yeagov ha dit:

    Un altre exemple seria el de la portada de dilluns: Mentre a la foto de portada apareixien els que van cremar la estanquera i una foto del Borbó al peu de foto feien referència al palíndrom d’en Marius Serra “català a l’atac” com si vulgués dir que en Marius Serra havia estat l’inductor de la bretolada.

  2. pepmerda ha dit:

    Per molt que rebutgi el que ha fet ElMundo amb aquesta foto trobo que no hi ha motiu per parlar de la dona de Pedro J. Ella no en té cap culpa.

    • Álex Ribes ha dit:

      Benvolgut, pepmerda: tothom és lliure d’escollir la imatge personal que vol transmetre (com és el cas de la dissenyadora)… i el pseudònim que fa servir a internet. Tot i així, vull donar-te les gràcies pel teu comentari.

  3. yeagov ha dit:

    En referència a la foto que El Mundo ha usat en que apareixen les sigles ETA i que quan veiem la pancarta sencera veiem que no té res a veure amb ETA, cal dir que no només el diari El (in)Mundo és capaç de veure ETA fins i tot on no hi és.
    Us deixo un article que vaig escriure fa temps arran d’una notícia de com hi ha gent que veu a ETA a qualsevol lloc: http://buscantraons.blogspot.com/2011/05/conjuncio-copulativa-terrorista-les.html

  4. Sophia Blasco ha dit:

    He trobat la crònica de la malifeta de la manipulació de la fotografia fil per randa, us la deixo aquí: http://beyders.wordpress.com/2011/09/12/esos-periodistas-pillines/

  5. elisballeste ha dit:

    Per al pepmerda: darrera un gran home, hi ha una gran dona. Perdó, però no ho he pogut evitar.

  6. yeagov ha dit:

    Si, és veritat, una gran dona darrera d’un expert tergiversador de la informació però el gust estètic de la senyora Agata Ruíz de la Prada és criticable, segurament deu ser una gran dona perquè s’ha de ser molt gran per tenir tan mal gust. I us ho diu algú que no és precisament Petroni, un romà del segle I que era considerat l’arbitre de l’elegància.

  7. Oriol López ha dit:

    Amb aquesta panda de manipuladors d’imatges, no podem donar crèdit ni al que veiem.

  8. yeagov ha dit:

    El diari d’en Pedrojeta l’hem de llegir considerant-lo no com un diari sinó com literatura de ficció política.

  9. Tomàs ha dit:

    No és aquesta la primera “perla” que mostra aquest personatge que es diu periodista. No soc periodista, si ho fos estaria encara més enfadat del que pot estar qualsevol altre ciutadà.

    És senzillament una vergonya. no hi vull buscar altres adjectius més altisonants.

    Quan això ho fa el director, quina hem de pensar què és la línia editorial d’aquest diari.

    El col•legi de periodistes no té res a dir???

  10. yeagov ha dit:

    Tomàs, hem de pensar que Pedrojeta és un periodista de Madrid, la premsa de Barcelona sol ser més curosa amb el que publica.
    Sempre he pensat que el propòsit de Pedrojeta és ser el William Randolph Hearst espanyol, vol, com feia el magnat de la premsa americana de la primera meitat del segle XX que posava o treia senadors, alcaldes, governadors i congressistes a voluntat. Recomano veure el film “Ciutadà Kane” que basa el personatge de Kane en Hearst. Pedrojeta intenta fer el mateix a Espanya, i gaudeix de la mateixa impunitat de la que Hearst gaudia perquè segurament sap dels principals polítics espanyols moltes coses que enfonsarien més d’una carrera política.
    El col·legi de periodistes de Madrid no pot fer-hi res.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: