Els ibers, substrat dels Països Catalans Continentals

"Dama de Elche (M.A.N. Madrid) 01", de Luis García

“Dama de Elche (M.A.N. Madrid) 01”, de Luis García

Quan els diferents pobles arriben a la península, sempre hi troben els autòctons ibers ben instal·lats, el que fa que es donin relacions i contactes amb celtes, fenicis, cartaginesos, grecs i romans. Els diferents contractes escrits en llengua ibèrica entre ibers i cartaginesos, foceus i romans, ens expliquen quin era el territori genuïnament iber, així com el de la resta peninsular celta, celtibèrica i cartaginesa […] L’Ebre és el riu de referència, i els seus marges marquen els camins fluvials i terrestres que travessaven tot el territori, establint contactes amb Euskadi […] Alguns historiadors van interpretar malament el grec Himilco en el seu Periple i van confondre el Guadalquivir amb l’Ebre, creant una segona ibèria a l’Andalusia celta (Sierra Morena i Camp de Gibraltar) i semita (púnico-fenicia i cartaginesa) a la resta […] En tot cas els contactes dels ibers amb el sud, només es poden documentar com un fet posterior a l’helenització i romanització dels ibers […] Per anar de Tarragona a Càdis, el camí que s’utilitzava era marítim […] Aquest fet, comportà un seguit de contactes amb els ibers en tot aquest trajecte, apareguent diferents pobles ibers o iberitzats, en territoris de l’interior andalús […] A partir d’aquest moment iberitzador, els noms geogràfics i de pobles tartèssics, comencen a canviar el seu nom fenici per l’ibèric, però en tot cas, el sud continuarà utilitzant llengües púnico-fenícies de característiques semítiques, totalment diferents de l’iber i l’euskera, ambdós de família no indoeuropea ni semita […] El celta era la llengua utilitzada per la resta indoeuropea peninsular, i en els territoris celtíbers feien servir l’alfabet iber perquè no tenien alfabet propi […] Després de la dominació romana, la Monarquia Wisigoda (403-714 d.C, aprox.), en establir la nova divisió peninsular, recupera de nou el nom d’Ibèria i la seva autonomia pels territoris catalans.

Frederic Santaeulària

El text anterior de Frederic Santaeulària i Roig correspon a uns fragments del seu article Què és Iberisme?, que va ser publicat a la web Amics dels Ibers, en el qual ens recordava «la importància que té la continuïtat històrica d’aquesta cultura en la catalana, des del Neolític iber i el Bronze inicial dels Països Catalans Continentals»

Més sobre els ibers

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
9 comments on “Els ibers, substrat dels Països Catalans Continentals
  1. Tomàs ha dit:

    En llegir les referències històriques i d’implantació geogràfica, m’has recordat el famós Corredor del Mediterrani, perquè de fet, aquesta mateixa franja catalano-llevantina-andalusa és la dels Íbers.

    • Oriol López ha dit:

      No ho havia pensat, però la unitat cultural de la zona a l’antigor fa suposar que ja aleshores hi devia d’haver un intens trànsit i intercanvi, encara que potser no a les velocitats ni de la manera que ens movem persones i mercaderies ara i que motiven la necessitat d’aquest Corredor del Mediterrani.

  2. yeagov ha dit:

    Les carreteres, autopistes i línies ferroviàries passen pels mateixos llocs que passaven les vies romanes, Bona part del que ara és la N340 era la Via Augusta.

  3. yeagov ha dit:

    I el pitjor es que algunes carreteres romanes segurament estan en millors condicions que algunes carreteres del MOPT.

  4. Jordi Benplantat ha dit:

    Que han fet els romans per nosaltres? : Canviar els noms a les coses.: Muralla ibèrica de Tarragona=muralla romana de Tarragona; Via Heraklea = Via Augusta ; Temple Ibèric de Montjuïc= Mons Jovis. (mont de Jupiter), etc etc

    • Oriol López ha dit:

      Jo també crec que, malgrat que la nostra llengua és essencialment una herència de la dominació romana, tenim bastant més d’ibers del que ens pensem.

  5. Emboirat ha dit:

    Parlar de Neolític iber és una cosa molt arriscada… amb més de 5000 anys de diferència entre una cultura i l’altra.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: