No us penseu pas que, durant la conquesta d’Amèrica, els “conquistadores” assaltessin les aldees dels indígenes de qualsevol manera, no! Es seguia un procediment, una pantomima per legitimar les barbàries que s’anaven a cometre, anomenada “Requerimiento de obediencia”. Eduardo Galeano ens explica en què consistia:
“En vísperas del asalto de cada aldea, el requerimiento de obedienca explicaba a los indios que Dios había venido al mundo y que había dejado en su lugar a San Pedro y que San Pedro tenía por sucesor al Santo Padre y que el Santo Padre había hecho merced a la Reina de Castilla de toda esta tierra y que por eso debían irse de aquí o pagar tributo en oro y que en caso de negativa o demora se les haría guerra y ellos serían convertidos en esclavos y también sus mujeres y sus hijos.
Este requerimiento se leía en el monte, en plena noche, en lengua castellana y sin intérprte, en presencia del notario y ningún indio.”
El text anterior d’Eduardo Galeano porta per títol “Caras y caretas” i forma part del seu llibre “Espejos. Una historia casi universal” (2008).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
No entiendo muy bien el significado de este post.
Quina és la part que no entens?
Me parece que está bastante claro que hubo un genocidio indígena durante la conquista de america. Mi pregunta es ¿qué nueva información tratas de aportar con este post?
Fer notar que el genocidi es va revestir de legalitat, com es va fer durant el franquisme, i com s’està fent ara mateix novament des de l’estat espanyol per atacar-nos, amb les seves lleis i les seves sentències, com les darreres del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem.
Darrera de moltes atrocitats hi ha una legislació que intenta justificar els fets, d’aquesta manera es dóna als que ho han de fer un suport moral que evita que els autors se sentin responsables.
El fet que els nadius en molts casos no fossin considerats humans i això s’aconseguia amb l’adoctrinament.
Segur que l’objectiu és aquest, i també mantenir una imatge exterior d’honorabilitat.
No olvides un par de cosas. En la conquista de América hubo tanto conquistadores como conquistaors. Que Espanya no es sinónimo de franquismo y que Espanyol no lo es de franquista, que el primero solo es un país y el segundo un gentilicio. Que es un falta de respeto hacia los indígenas y hacia los represaliados por el franquismo que compares sus tragedias a la polémica del estatut. Que de los 223 artículos del estatuto solo de 14 se sentenció que debían ser revisados y no para negar la lengua catalana si no porque se obvió la castellana, no para negar la nación catalana si no porque se obvió que España es una nación de naciones y que Catalunya hace parte de ella. No es solo que pertenezca a ella (desde siempre y no en un sentido de posesión) si no que está en su mismísimo origen.
Es cierto que el catalán necesita ser fomentado y protegido, pero es que nunca ha tenido tantas posibilidades para serlo y creo que es gracias a una democracia, que a pesar de todo aún es joven y es imperfecta.
La conquesta d’Amèrica, pel que em van ensenyar a escola, va ser obra de la Corona de Castella,tot i que recentment sembla que s’han descobert indicis que el descobriment d’Amèrica va ser català i que hi va haver una posterior manipulació dels fets i d’alguns dels documents (afortunadament imperfecta). M’acuses de manca de respecte per comparar el tema de l’Estatut amb el genocidi indígena a Amèrica. No sóc jo qui els comparo, tan sols constato una continuïtat en el fet d’utilitzar unes lleis fetes a mida per justificar actuacions poc justificables. Que el Tribunal Constitucional va tocar només uns pocs dels articles de l’Estatut, pocs, però els que eren fonamentals. Que unes poques persones que no havia votat el poble, ni el català ni l’espanyol, aprovar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya que modificava un text aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts espanyoles i refrendat pel poble de Catalunya diu moltes coses al respecte del que entén l’estat espanyol per democràcia. Que Catalunya pertanyi a Espanya com dius “desde siempre” no s’ajusta a la realitat històrica, ja que Catalunya existia de molts segles abans que existís Espanya. De fet, fins i tot l’actual bandera espanyola prové de la catalana. Que la pertinença actual a Espanya de Catalunya no l’hem de veure com una relació de possessió, tenint en compte que ara mateix l’Estat espanyol no ens permet als catalans i les catalanes decidir en res de fonamental per a Catalunya sense el permís de les Corts Espanyoles i del Tribunal Constitucional, i que els paguem un rescat de 60.000.000 d’euros diaris en concepte de dèficit fiscal sense rebre’n res a canvi, si això no és una relació de possessió…
Així és, quan Colom va plantar el penó a Guanahani aquest era el penó de Castella i ho va fer en el nom d’Isabel de Castella. Aragó i Catalunya van tenir vetat el comerç amb Amèrica fins a meitat del segle XVIII, encara que hi van anar catalans i aragonesos però en vaixells castellans.
El descubrimiento de america fue el resultado de una expedición española en nombre de los reyes católicos, fernando II de aragón e isabel I de castilla. A pesar de que existe una cosa llamada las autonomias me sigue pareciendo bastante lógico que estas esten supeditadas en cierta medida al poder central. Y si este está corrupto y podrido significa que aún nos queda mucho por mejorar en nuestra democracia.
Como bien dices el pueblo catalán existía antes de que existiera españa, igual que el resto de pueblos que conforman este país. Por eso he dicho que está en su mismísimo origen. Un país por cierto multicultural y multilingue, cosa que debería enorgullecernos y no enfrentarnos. Creo que no hace falta que explique que los paises no aparecen así de la nada, de un día para otro. Y de hecho, la relación entre la senyera y la bandera española no hace mas que reafirmar su intrínseca relación .
Ya que hablamos del pasado, y respondiendo tambien al comentario de yagov, resulta que tras la guerra de sucesión y tras la victoria del Borbon, este se dedicó a castigar y eliminar las libertades de las regiones que no le habían apoyado. Una barbaridad que no solo afectó a los catalanes, pero sigue siendo algo que ocurrió hace 300 años, y las generaciones de hoy en día ya no son ni culpables ni víctimas de aquello. Sobre cuando estamos tan entremezclados, Lopez. Podemos seguir anclados en el pasado o avanzar hacia uno mejor.
Respecto al deficit fiscal, no se de donde has sacado esas cifras pero son una exageración. La economia no es una ciencia exacta y es bastante interpretativa a pesar de basarse en buena medida en las matematicas que si lo son. Así que si quieres encontrar un estudio que ponga a catalunya como la region puteada de españa la encontraras, tambien los hay que demuestran lo contrario. Con esto no niego que catalunya no tenga un deficit fiscal, pero no es la única. Y es que la constitución determina que debe haber un principio de solidaridad en el reparto de riqueza que es básicamente lo mismo que con la redistribución de la renta. Y en caso de que catalunya se independizara seguiria habiendo regiones mas ricas que tendrían un deficit fiscal. Pero si quieres tomar eso como un argumento tambien deberías tener en cuenta que catalunya y barcelona en concreto igual que madrid, es un polo que absorbe buena parte de la capacidad humana, intelectual y empresarial de toda españa. Porque en este país todo el que tiene un proyecto o una empresa se va madrid o a barcelona para llevarlo adelante. Asi que no no es posesión.
La conquesta d’Amèrica, perquè va ser una conquesta armada, es va realitzar en el nom de Castella i així apareix en tots els documents i és per això que el penó i tots els emblemes emprats van ser els de la Corona de Castella. I va ser la Corona de Castella la que va beneficiar-se de l’expoli que es va fer en aquelles terres, volia dir, comerç, fins l’any 1756 que va autoritzar-se als no castellans a viatjar sense restriccions. Fins aquell moment els catalans, aragonesos, valencians, mallorquins que hi anaven a Amèrica ho feien en vaixells castellans i actuaven en nom de Castella.
La Senyera era el penó de la Casa comtal barcelonina, mentre que la Generalitat tenia per bandera la creu de Sant Jordi, quan veiem en gravats vaixells de l’Armada catalana en realitat parlem de vaixells de Barcelona. Fixa’t que la bandera de la ciutat de Barcelona té les quatre barres de la casa comtal i del Consell i la creu de Sant Jordi de la Generalitat, és a dir, la bandera de Barcelona té els emblemes de les dues institucions de govern més importants del país. La bandera espanyola neix a meitat del XVIII com bandera de l’Armada al voltant del 1785, l’Estat usava la bandera borbònica però no es pot dir que Espanya tingués una bandera fins 1843 en què oficialment va adoptar-se la bandera que el 1785 va crear-se per a l’Armada.
El problema és que els catalans tenim memòria , una memòria que ha anat passant de pare a fill ja que com vostè sap durant aquests 300 anys l’escolarització és un fet recent però la història oficial ens explicava una altra cosa, i malgrat la història oficial els catalans d’ara ens considerem hereus del que va succeir fa 3 segles.
Parlant del dèficit fiscal: Alguns rebaixen la xifra a uns 16800 milions. Té raó vostè quan diu que les xifres es calculen de moltes maneres, l’Estat després més de 12 anys de no publicar les balances fiscals perquè era un escàndol el que les xifres reflexaven va decidir-se a tornar a publicar-les però van ser llestos, van publicar les xifres amb cinc o sis mètodes diferents, d’aquesta manera lluny d’aclarir el tema van introduir més confusió. Les xifres que jo vaig donar han estat calculades per diversos organismes entre els que hi havia la Cambra de comerç i el Cercle Català de Negocis. Del que parlem són de diners que paguem amb els nostres impostos i dels quals no en tornem a veure ni un cèntim ni són reinvertits aquí. L’Estat espanyol redistribueix la renda com sempre ha fet, nosaltres paguem i ells s’ho queden. Entre eel 8 i el 12% del nostre PIB se’l queda l’Estat, a Alemanya els lander contribuien fins amb el 4% del seu PIB van portar-ho al seu TC que els va donar la raó considerant que aquest percentatge era excessiu i ara contribueixen amb entre el 2 i escaig i el 3 i escaig del seu PIB, nosaltres en canvi contribuim amb entre el 8 i el 12 del nostre PIB a la solidaritat interterritorial espanyola, però val més que no anem al TC espanyol perquè amb aquells jutges potser ens diran que des d’ara paguem 10 vegades més.