De nom: Adolf, i de cognom: Hitler

Ja sabem que hi ha persones que posen als seus fills noms d’aquells que en podríem dir estranys. Potser per a ells senzillament seran poc habituals, originals o fins i tot iguals al seu o al del seu avi o mare.

Al poble de Huerta del Rey (Burgos) es va celebrar un Primer Encuentro
Internacional de Nombres Raros, un poble que ja és conegut per la gran
quantitat d’aquesta mena de noms que els seus habitants llueixen.

Noms com: Sicilio, Mentiros, Marciana, Burgundónfora, Cancionila,
Firmo, Canuta, Hermógenes, Sindulfo, Onesiforo, Alpidia…

Ara bé, i aquest és el motiu del post, n’hi ha que van més enllà a l’hora d’escollir i de posar nom als seus fills.

A Holland (New Jersey – EEUU), la parella Heath i Deborah Campbell han posat de nom als seus fills els següent:

  • Adolf Hitler, al de 5 anys
  • Aryan Nation, a la de 4 anys, i
  • Honszlynn Hinler, a la de 3 anys

La familia Campbell de New Jersey

Al voltant d’aquest tema hi ha tot un enrenou muntat. Un jutjat de Holland ha retirat la custòdia dels nens als seus pares i l’ha passada a l’Estat, a l’espera del judici que s’efectuarà el proper mes de desembre.

Els pares i el seu advocat, addueixen que els noms solament els varen escollir perquè eren diferents, i que l’esvàstica que el pare porta tatuada al braç solament és una manifestació artística, així com tota la parafernàlia nazi que decora casa seva. Diuen que no són nazis, ni racistes.

El jutge ha determinat que de moment la custòdia dels nens passi a l’Estat, en declarar que malgrat no hi ha signes de maltractament cap als nens, els pares varen patir abús infantil, no tenen feina i no tenen la salut mental adient.

Tot va començar quan la pastisseria on els Campbell havien anat a comprar un pastís, per celebrar l’aniversari del petit Adolf, es va negar a posar com a inscripció en el pastís “Per molts anys Adolf Hitler”, i ho va denunciar a les autoritats.

Penso que l’hora d’escollir nom per uns fills, els pares haurien de pensar també en ells i no solament en si mateixos.

A ningú se li oculta, que segons quin nom portis, en el col·legi et pots convertir en el blanc d’innumerables burles. Tampoc de més gran ha de ser fàcil portar segons quins noms.

Recordo un atleta espanyol que es deia Bequer, i als seus pares se’ls hi va ocórrer, la meravellosa i original idea, de posar-li per nom Gustavo Adolfo.

A Espanya també hi ha casos en que a algú amb el cognom Franco, de nom li han posat Francisco.

Tant en un cas com en l’altre, en a mi em semblen una mala jugada pels nens.

Puc explicar com anècdota que de petit a classe, on n’erem uns 40, hi havia dos nois que es deien Wenceslao, que ja és casualitat.

Tot això ha servit per evidenciar que hi ha pares i mares que s’haurien de pensar dues i tres vegades el nom que posen als seus fills, i n’hi ha d’altres als que senzillament se’ls hauria de fer una anàlisi psiquiàtric.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Altres
10 comments on “De nom: Adolf, i de cognom: Hitler
  1. Oriol López ha dit:

    Jo també crec que les idees polítiques dels pares no haurien d’hipotecar el futur dels seus fills. És el cas dels pares que s’oposen a l’escolarització en català a Catalunya dels seus fills. Són unes poques famílies, però les repercussions que aquesta actitud ha tingut, tots les sabem, i no crec que hagin pensat gaire en els seus fills a l’hora de fer-ho.

  2. Tomàs ha dit:

    O un fet que als EEUU porten a terme uns 2 milions de famílies i que és el de no escolaritzar els seus fills, perquè no volen que els ensenyin segons què. Així la família té control total sobre si li volen ensenyar que el fonamental és el creacionisme, per posar un exemple.

  3. Maria Boix ha dit:

    Hi ha casos, com el que comentes, que són de psiquiatre, ja ho havia sentit i em vaig quedar de pedra. Hi ha gent que no s’hauria de plantejar la paternitat, és una responsabilitat molt gran i no hi estan preparats. Ja només amb el nom li pots amargar la vida al teu fill; jo en conec casos graciosos, Clara Dou i Dolores Fuertes de Barriga. Uns amics meus s’ho varen pensar molt, els dos cognoms portaven R i varen decidir que el nom no en portés, per si al nen li costava pronunciar-la i que sonés bé amb els cognoms al darrera. Una coneguda va tenir més mala bava, el nom i el cognom acaben en -ol. Trobo molt fort que després de registrar-los, hagi estat un pastisser qui ho hagi denunciat.

    • Tomàs ha dit:

      Hola Maria,

      Tens raó, hi ha persones que no estan preparades per tenir fill, el de menys en aquest cas és el nom, el fet és que hi ha gent que no hauria de tenir fill per molts motius, però aquest és un tema que no es pot ni plantejar. Tothom que vulgui, pot tenir fills. No tothom pot conduir, tenir passaports, tenir feina, etc. En canvi fills, els que vulgui i en les condicions que vulgui.

      El fet d’escollir nom és un tema que ultrapassa la voluntat dels pares, ja que el nen o la nena l’haurà de portar de per vida.

      Crec assenyat que hi hagi persones que a més d’escollir un nom que els agradi, mirin com “sona” amb la resta de cognoms que el nen haurà de portar.

  4. yeagov ha dit:

    Totalment d’acord, hi ha pares als quals els caldria ser sotmesos a un anàlisi psiquiàtric i a un altre de substàncies psicotròpiques.
    No fa tants anys en aquest país nostre no es podien inscriure els noms que no fossin en castellà i sorprén veure que hi ha països on la gent que posa el nom de personatges tan sinistres als seus fills.

    • Tomàs ha dit:

      En el meu altre Bloc, hem tractat també sobre noms de noia a Colòmbia que els han posar “usnavy”, i hem trobat un “batman” a Java. Buscant una mica es troba de tot, i la veritat és que no fa massa gràcia.

      M’imagino algú anant a buscar feina i quan li demanen el currículum i veuen que es diu Batman, doncs no és que l’hagin de fer fora, però estranyar ha d’estranyar i força.

      Certament, hi ha pares que mereixen una purga mental.

      • yeagov ha dit:

        Aquest de Batman ja l’havia escoltat, el d’Usnavy no, realment hi ha pares que els falta un cargol.

        • Tomàs ha dit:

          De fet, el post el vaig començar amb la idea de parlar solament de nom estranys i amb aquesta finalitat vaig buscar informació. Ara bé, en trobar el cas d’aquesta família nord-americana i els noms nazis dels fills vaig decidir canviar l’enfocament i centrar-ho en ells.

          De noms estranys, n’he buscat uns quants i em sembla que no hi ha res que no puguem trobar, solament cal paciència per buscar.

          Hi ha pares molt especials en aquest sentit.

          • yeagov ha dit:

            És cert, moltes vegades també començo un article amb una idea i després el tema apunta cap a un tema relacionat i serveix per obrir el debat sobre altres assumptes.
            Crec que els registres civils haurien d’anar amb una mica de cura, hi ha noms que poder destrossar-li la vida als fills. Ja es problemàtic que una persona dugui els noms d’un dictador, sense tenir res a veure, només perquè els seu pare té els mateixos cognoms, una de molt diferent és que algú li posi el nom i cognom d’un dictador o un criminal als fills intencionadament com és el cas.

  5. Tomàs ha dit:

    Això de canviar l’enfocament d’un post mentre l’estic muntant és una cosa que trobo molt estimulant. M’agrada quan em passa, penso que el tema és viu.

    Pel que dius sobre els noms, hi estic d’acord.

    Una cosa és que l’atzar et porti a dur un nom o un cognom que després es converteix en “inconvenient” i una altra molt diferent és que els teus pares ho facin amb tota la intenció.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: