Amb guix…

"Chalk", de Brett Weinstein, Flickr

“Chalk”, Brett Weinstein, Flickr

Amb guix ho han escrit a la pissarra.
Amb civilitzats, correctes i cal·ligràfics signes
ho han escrit a la pissarra.
A les onze li toca morir a Esteve Canals.
Ell hauria volgut, per exemple, estimar,
matar algú. Ara ja no vol…

El recolzaran a la paret del pati i
els ocells piularan, saltaran i s’estimaran
damunt les branques dels arbres del pati.
Creurà aleshores que deixar la vida
és un gest més com treure’s el capell i deixar-lo.
Però ja no podrà creure res pus
perquè els soldats ja hauran carregat,
hauran ajustat aquells exactes ploms per a ell.
Els soldats tindran una certa pressa
i Esteve Canals es torbarà intensament
i tot aleshores serà massa tard.

Miquel Bauçà

El poema anterior, Amb guix…, de Miquel Bauçà Rosselló (1940-2005), pertany al seu poemari Una bella història (1962), escrit en plena dictadura, amb simulacres de judicis i amb la pena de mort vigent.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
%d bloggers like this: