Manual per Ensinistrar un Nen. Pega’l.

Volia escriure sobre el càstig corporal al nens i la diferent legislació que hi ha segons sigui el país. Però en buscar informació em vaig trobar amb el cas del qual us en parlaré i vaig canviar d’opinió. Sobre el tema genèric ja en parlaré en un altre post.

Als EEUU hi ha més de 2 milions de nens no escolaritzats per motius religiosos. Els seus pares no volen que se’ls ensenyi, entre d’altres coses, la Teoria de l’Evolució. Això es dona sobretot entre els 80 milions de cristians evangèlics que hi ha al país.

Michael Pearl, l'autor del Manual per ensinistrar un nen

Doncs bé, és del pastor evangèlic de Tennessee, Michael Pearl i la seva esposa Debi, de qui us en parlaré. Varen escriure el 1994 un Manual que s’ha fet famós. És el Manual per Ensinistrar un Nen (To train up a child).

El primer capítol del Manual porta per títol: Pega al teu fill. On ens diu què: L’ensinistrament no necessariament requereix que l’ensinistrat sigui capaç de raonar. De fet s’ensinistren ratolins, gossos i cavalls.

Mai s’és massa petit per ser ensinistrat. I expliquen el següent: “A una de les nostres filles, quan tenia 5 mesos, per fer-li entendre a obeir quan li dèiem “No”, li donàvem lleugers cops amb una Vareta de salze de 30cm de llarg i mig centímetre de diàmetre.

El Capítol 5. La Vara. En el qual es diu: Els teus sentiments potser t’impedeixen pegar als teus fills, però això no és amor. El Déu que va crear els nens, ha ordenat als pares que usin el bastó en l’ensinistrament dels seus fills. Abstenir-se de fer-ho, al·legant amor, és una acusació contra el mateix Déu.

“Qui deté el càstig, avorreix al seu fill; però el que l’estima, des de ben aviat el corregeix” (proverbis 13:24)

El bastó reconfortant. Tu consoles el teu fill amb el bastó? Sinó has vist la Vara com a un consol, no has entès el seu propòsit. Els sentiments dels pares poden obstaculitzar una purificació completa.

Instruments de l’amor. Els cops a les natges per a que reforcin de manera adequada l’ensenyança, han de causar dolor. El més efectiu es colpejar amb la Vara la pell nua.

Així mateix, s’aconsella escollir l’estri en funció de la mida del nen.

Per als menors d’1 any , n’hi ha prou amb una Vara de salze de25 a30cm de llarg i mig cm de diàmetre. En ocasions caldrà buscar alternatives. Un regle de 30cm serà suficient.

Per als més grans, una corretja, un cinturó o una branca més gran, serà més adequat.

Curiosament després es diu el següent: Fes el propòsit de no utilitzar mai la mà per disciplinar. La ma és per estimar”. O sigui, amb la ma, no. Amb el bastó si!

La Vara que instrueix. En aquí ens diu què: La teva llar és un taller moral en el qual tu col·labores amb Déu per preparar el teu fill per a una ciutadania celestial.

Després, el manual s’entreté a instruir-nos en com ensinistrar els nens en situacions del tipus: quan deixar els bolquers, no tocar les armes de foc, no tocar l’estufa…

Capítol 19. L’educació a la llar no produeix necis. En aquí es fa una defensa de l’educació dels fills a la llar. En contra de l’escolarització, com dèiem al principi.

Diu: Mai contemplin enviar als seus fills a una escola cristiana particular, ni molt menys a les fàbriques públiques d’autòmats.

I segueix: Si vols que el teu fill faci cua per rebre condons, un avortament finançat amb diner públic, un tractament per a una malaltia de transmissió sexual o una avaluació psicològica, llavors segueix els alineaments populars de l’educació. Però si el que vols és un fill o una filla de Déu, hauràs de fer les coses com Déu mana.

L’octubre passat, a Washington, va començar un judici contra un matrimoni per la mort de la seva filla adoptada, després de seguir les directrius d’aquest Manual.

En a mi m’ha impressionat, per la meticulositat dels detalls, per la ceguesa religiosa i per la manca de raciocini, i voldria demanar-vos la vostra opinió.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
10 comments on “Manual per Ensinistrar un Nen. Pega’l.
  1. Maria Boix ha dit:

    La meva opinió és: Els nens no s’ensinistren, s’eduquen. Pegar un nen i, a sobre, amb una vara, ho trobo horrorós i denunciable. Hi ha altres maneres de fer que els nens et facin cas, jo només els pego quan ells em peguen, perquè vegin que fan mal i no ho facin més. No sóc mare, sóc tieta i potser no és el mateix, jo els renyava i els explicava els motius (rotllo de tres hores) i els nens m’entenien, els deixava que preguntessin tot el que no entenien i em feien força cas. Aquest llibre hauria d’estar prohibit i, que aquest senyor (per dir-ne d’alguna manera, seguint la seva línia, jo en diria animal) és pastor, encara estic més en contra de les religions. Així va el món…

  2. Tomàs ha dit:

    Hola Maria,

    En aquí es barreja que aquest senyor és integrista de l’església evangelista, que estem als EEUU (que per a moltes coses és un país molt peculiar) i que el llibre és legal, en el sentit de que ja porten venuts més de 700.000 exemplars. Si entres a Google o a la seva Web pot veure aquest i d’altres llibres a la venda sense cap problema.

    Efectivament, no és necessari ser mare o pare per entendre que això és una manera salvatge i repugnant de relacionar-se i d’educar als nens.

    És fastigosa la descripció dels tipus de vara i de bastó que s’han d’utilitzar o el llenguatge que al llarg del manual s’utilitza.

    A més, tot el manual està farcit de cites bíbliques, com donant suport moral al que en allò es detalla.

  3. Maria Boix ha dit:

    Hola Tomàs,

    Ja ho vaig entendre, però no m’entra al cap i ho trobo repugnant. He estat molts anys vivint a ciutat però només sabent del món pel que sentia al metro o al carrer i, si m’interessava el tema buscava qui m’ho expliqués; em deprimien molt les notícies, des que tinc internet, miro notícies o, us tinc a vosaltres amb aquest bloc, però, al pas que va, tornaré a aïllar-me, és repugnant tot el que passa al món, hi ha massa morts, assassinats, maltractaments, guerres… i molta estupidesa humana. Per què en comptes d’evolucionar positivament, evolucionem negativament? I en el cas d’aquesta (amb perdó, però és el que penso) gentussa, en el nom de la religió. A on anirem a parar?

  4. Tomàs ha dit:

    Tens molta raó. La vida podria ser molt millor del que és. El que sigui millor o pitjor de vegades no depèn de les persones, però en tot allò que si depèn de nosaltres està clar que es podria millorar.

    La crueltat i la violència és arreu. Encara hi ha massa Estats i massa persones que conculquen els drets dels demés amb qualsevol argument: petroli, diamants, territoris, drogues, rivalitats, religió…

    Una manera de resistir és no mirar, tal i com dius (amb l’aïllament), però la realitat continua al nostre voltant.

    Els progressos en drets humans són lents. Tot podria ser millor, però està vist que l’ésser humà és complicat i molt imperfecte.

  5. Oriol López ha dit:

    Trobo reprovable el càstig físic, crec que el que fa és fer veure al nen que per aconseguir d’ell el que volem recorrem a la violència i que, per tant, quan ell vulgui aconseguir quelcom, també hi ha de recórrer. La violència no és educació, tan sols engendra més violència.

  6. Tomàs ha dit:

    A més, ho vesteixen d’amor. Segons ells, Déu és el que ha establert i no seguir aquestes consignes significa anar contra les seves ensenyances.

    És malaltís el Manual, a mesura que l’anava llegint anava pensant que cada cop empitjorava la sensació inicial.

    En acabar de llegir-ho em vaig quedar com buit per dins. Aquella sensació d’impotència.

    Com poden haver-se venut 700.000 llibres d’aquests?

    La religió portada a l’extrem té aquestes coses, esborra el criteri i el raciocini.

  7. Maria Boix ha dit:

    Tomàs, ets molt valent. Jo no ho podria llegir. Em fa molt mal quan no és ficció. Quin món estan creant? Un món ple de monstres.

  8. Tomàs ha dit:

    En el meu altre Bloc hi ha una noia que m’ha dit que no va poder seguir llegint el post perquè la feia sentir molt malament.

    Certament he llegit el manual (unes 110 pàgines). Això m’ha permès fer el post i explicar-ho.

    Crec que és una petita denúncia, però si més no ara hi ha unes quantes persones més que coneixen el tema i podem compartir el que sentim per aquest senyor i els seus arguments religiosos.

    Pel que fa al món que estem creant com dius, doncs miris on miris es veu que el món que estem creant és molt imperfecte. La crueltat campa arreu en forma de gana, set, asfixia econòmica, desforestació, esclavatge, maltractaments…

  9. Maria Boix ha dit:

    El món que estan creant és pitjor que una pel.lícula de terror.

  10. Tomàs ha dit:

    Totalment d’acord. L’autèntic terror no és al cinema, sinó en la vida real que moltes persones han de viure.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: