Un vot impregnat de pessimisme

No hi haurà cent dies de gràcia per al govern del PP. No hi poden ser, des del moment que l’agenda del guanyador està escrita, i no l’ha fet ell, ni el PP, ni ningú de les esferes polítiques espanyoles que cregui, il·lusòriament, tenir la clau de la política i l’economia per als propers mesos. Gregorio Izquierdo, director del servei d’estudis del Círculo de Empresarios, assegura que si o no adoptem les reformes necessàries de forma immediata, altres ho faran per nosaltres, unes reformes que el Círculo explica en el document “Un programa de ajuste y crecimiento para la próxima legislatura”, en el que recull les mesures econòmiques que a mode de full de ruta hauria d’adoptar el pròxim govern espanyol des de l’endemà mateix de les eleccions.

A aquestes alçades de la pel·lícula ningú es creu ja que els governs europeus tinguin les mans lliures per a fer i desfer en l’àmbit de la sobirania política i econòmica dels seus països. Les propostes del Círculo de Empresarios poder ser o no les que ens convenen, però molt probablement siguin inevitables, imprescindibles, ineludibles…. No es tracta de llençar cap proclama de rebel·lió contra la tirania dels mercats ni la degradació de la sobirania política, cosa que estaria bé si tingués alguna oportunitat de reeixir. És senzillament que la situació econòmica mundial invita al pessimisme sense possibilitat de redempció. El govern espanyol, qualsevol govern europeu dels nostres dies, pot obeir el mandat imperatiu dels mercats o anar per lliure i enfonsar, encara més, el país. És la maledicció de les víctimes d’un xantatge: sols te’n pots desfer quan acceptes el sacrifici últim.

El Sr. Izquierdo assenyala encertadament que si no s’adopten d’immediat les mesures d’ajustament necessàries, altres ho faran per nosaltres. Tots sabem què significa ajustament, què significa reforma laboral, que significa contenció del dèficit…. Una major racionalitat econòmica i contable, l’estabilitat del sistema financer i, també, la degradació dels serveis públics, la reducció dels drets dels treballadors, a curt termini més atur i, en general, la degradació de l’estat del benestar. Més eficiència econòmica i financera, menys benestar… l’alternativa del diable. Posats en aquesta conjectura, què més dóna que siguin altres qui prenguin la decisió o que la prenguem nosaltres mateixos? Bé, si ho fem nosaltres mantindrem la ficció de sobirania.

Avui he dipositat a l’urna un vot impregnat de pessimisme. A hores d’ara l’única incògnita d’aquestes eleccions radica, per als catalans, en el nostre paper dins la política espanyola a partir d’ara, però de poc serveix ser decisius a Madrid si, al cap i a la fi, l’agenda política i econòmica dels pròxims mesos és escrita igual per a tothom. Malauradament, en les circumstàncies actuals ser decisius no té més transcendència que la de ser companys de viatge. I si el panorama és el d’una àmplia majoria absoluta del PP, el viatge a Madrid ens el podem estalviar. Ni tant sols ens podrem permetre el luxe d’aparentar que som influents.

Octavi Rodin

http://nodeixodepensar.blogspot.com/

octavirodin@gmail.com

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Un vot impregnat de pessimisme
  1. Oriol López ha dit:

    Com deia molt lúcidament l’Iñaki Gabilondo, en aquestes eleccions tan sols ens és permès de triar el criat de l’amo: http://youtu.be/PdcgDbN_g1M
    També dóna molta perspectiva sobre la “necessitat” o no de les mesures d’ajust el document ‘Qui ataca el deute públic espanyol?’: http://economiaisocietat.wordpress.com/2011/11/18/qui-ataca-el-deute-public-espanyol/

    • Octavi Rodin ha dit:

      L’article de Màris Fàbrega resulta certament interessant i aclaridor. La crisi del deute públic és artificial, provocada i alimentada per alguns o molts especuladors financers.

  2. Tomàs ha dit:

    Fins i tot he llegit que el PP demanava al PSOE de reduir el temps de recanvi que preceptivament hi ha establert entre la sortida d’un govern i la pressa de possessió del nou govern.

    Hi ha presa en demostrar a Europa i als Mercats una nova manera de fer.

    El que nosaltres no sabem encara és quina serà aquesta nova manera de fer.

    El títol del post m’ha semblat molt adient.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: