La Biblioteca d’Alexandria

Moneda de Ptolomeu I, d'Ángel M. Felicísimo, Flickr

Moneda de Ptolomeu I, d’Ángel M. Felicísimo, Flickr

Quan Ptolomeu I va decidir de crear la Biblioteca d’Alexandria, sembla que va escollir com a model la biblioteca d’Aristòtil, a Atenes. Potser fins i tot va comprar la col·lecció de llibres d’Aristòtil, una de les més riques de l’època.
D’entrada, hom va començar per dotar la Biblioteca d’una còpia de totes les obres escrites en grec. Però aviat es va ultrapassar aquest objectiu; aleshores es va procurar tenir una còpia de totes les obres importants en d’altres llengües. Finalment, es va deixar de banda la noció d’«obra important» i hom es va esforçar per arribar a una perfecta universalitat buscant còpies de totes les obre que existien.
Obtenir aquestes còpies va esdevenir una de les principals preocupacions dels bibliotecaris. Van fer venir d’Atenes totes les obres conegudes, demanant-les en préstec a canvi d’un dipòsit de diners durant el temps necessari per copiar-les, de vegades en diversos exemplars. D’altra banda, tots els manuscrits que hi havia als vaixells ancorats al port quedaven momentàniament «confiscats» per ser copiats.
Gràcies a aquest immens esforç d’aplegar i conservar escrits de tota mena, la qual cosa va atreure els pensadors i savis més importants de l’època, la Biblioteca va esdevenir realment la primera biblioteca universal de la història. El nombre de rotlles de papir que en constituïen el fons no es coneix amb precisió: varia, segons les estimacions, entre 400 000 i 700 000 -un rotlle podia contenir més d’una obra, però una obra també podia ocupar més d’un rotlle.
La Biblioteca no es va limitar a aplegar els escrits en la llengua original i va endegar un gegantí esforç de tradució. Va ser així com 72 savis jueus devien traduir l’Antic Testament al grec; d’altres van traduir obres babilòniques o búdiques.
La Biblioteca també va ser la primera de la història que va classificar i repertoriar les seves col·leccions seguint un sistema de regles preestablertes. Cal·límac va fer l’immens catàleg i va idear un mètode que permetia trobar cada obra amb un resum i, de vegades, un comentari. Malauradament, aquestes tauletes o pinakés s’han perdut, però els Antics en van parlar prou perquè tinguem una idea de la immensa feinada que va representar.
També formaven part de la Biblioteca el «museu», o Temple de les muses, una institució permanentment oberta a les activitats artístiques, un observatori astronòmic, un jardí zoològic i botànic i sales de reunió.
Així, els savis i creadors de més anomenada van viure o sojornar a Alexandria, a la vora d’aquesta Biblioteca, pouant en els seus inestimables tresors els elements per recolzar els seus treballs i descobriments, els quals van suscitar un moviment intel·lectual i cultural que va abraçar tots els terrenys del saber i de la creació.
Entre aquests savis, hi trobem Heròfil (340 cap al 300 aC), que va establir les regles de l’anatomia i de la fisiologia; Euclides (330-280 aC), que va inventar la geometria; Eratòstenes (284-192 aC), que va calcular la circumferència de la terra; Aristarc (215-143 aC) i Dionís de Tràcia (170-90 aC), que van codificar la gramàtica; Heró (s. I dC), que va redactar diversos tractats de mecànica i que va inventar la dioptra o alidada, un instrument de mesura; Claudi Ptolomeu (90-168 dC), que va fundar la cartografia i que va desenvolupar l’astronomia. Dit d’una altra manera, la Biblioteca va tenir un paper essencial en la florida de la cultura grecoromana.
Avui no queda res d’aquest monument de l’esperit humà. Segons els historiadors, la major part de les col·leccions de la Biblioteca van desaparèixer en l’incendi que va assolar el port, quan Juli Cèsar va prendre Alexandria.

Lotfallah Soliman

A l’article anterior de Lotfallah Soliman (escriptor i periodista egipci) porta per títol “La Biblioteca d’Alexandria” i fou publicat al número 127 de desembre de 1988 de la revista “El Correu de la Unesco”.

El 2002, l’aleshores president de la república àrab d’Egipte, inaugurava la que, construïda sobre les ruïnes de l’antiga Biblioteca d’Alexandria, segons el projecte de la Unesco i el govern d’Egipte, aspirava a ser la nova biblioteca de referència del Mediterrani; però l’antiga Biblioteca d’Alexandria, amb la major part del seu fons, s’ha perdut irremissiblement.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
4 comments on “La Biblioteca d’Alexandria
  1. Tomàs ha dit:

    De les catàstrofes històriques (no parlo de pèrdues humanes) aquesta sempre ha estat una de les que més m’ha entristit. Sempre he pensat en l’immensa pèrdua que aquell incendi ens va deixar. Segurament moltes de les obres originals o copiades es varen perdre per sempre.

  2. Voro monjo ha dit:

    Acabe de llegir el teu article i m’han entrat ganes de llegir el llibre. Realment es tristissim aquest episodi historic. Desconeixia que l’incendi hagues estat provocat per Juli Cesar. Podria haver-lo afegit al post de “Piromans en llocs de poder”…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: