Un miniconte de Nadal

Un televisor encès. Uns anuncis de Nadal. Un missatge d’un rei.

Un arbre amb llums. Un pessebre dels antics. Una taula per a un.

Una iaia silenciosa. Un últim pensament. Una paraula que es perd.

Un televisor encès. Unes campanades sense so. Uns rostres contents.

Un arbre amb llums. Un pessebre dels antics. Una taula per a un.

Una iaia silenciosa. Un gat que dorm. Un temps que passa.

Un televisor encès. Una cavalcada de Reis. Uns nens feliços.

Un arbre amb llums. Un pessebre dels antics. Una taula per a un.

Una iaia silenciosa. Un sopar fred.  Una absència ben present.

Un televisor encès. Una iaia que s’ha fos. Un miniconte de Nadal.

Una de cada cinc persones més grans de 65 anys viuen soles en el nostre país o, el que és el mateix, més d’un milió i mig d’ancians no tenen ningú amb qui parlar abans d’anar a dormir. Cada any centenars d’ells moren en solitud.

Àlex Ribes

 http://alexribes.wordpress.com/

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Un miniconte de Nadal
  1. Oriol López ha dit:

    Ens concentrem, des de petits, en què farem quan siguem grans, però no en què farem quan siguem encara més grans. És un tema sovint descuidat, tant a nivell personal com institucional. I, cert, hi ha molta gent que viu sola i que és gran i que no està en condicions de viure sola i que representa un percentatge de la població cada cop més alt. I les retallades en sanitat i en assistència social estan agreujant encara més la situació d’aquestes persones.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: