He llegit una informació al diari ARA i no puc estar més indignat. La he copiat perquè jutgeu vosaltres mateixos:
Un tribunal d’Illinois ha dictaminat que un home mort en ser atropellat per un tren quan creuava una via a Chicago podria haver d’indemnitzar una dona per ferir-la de gravetat amb un tros del seu cos, segons informa Los Angeles Times.
El 2008, Hiroyuki Joho, de 18 anys, creuava una via del tren per anar a buscar un metro quan va ser atropellat. Una part del seu cos va colpejar Gayane Zokhrabov, de 58 anys. L’impacte la va fer caure a terra i es va trencar una cama i el canell.
Un jutge de Cook va desestimar la demanda, ja que considerava que l’home no podia preveure les lesions que causaria a la dona.
Però el tribunal d’apel·lació no hi va estar d’acord. Després de fer notar que la jurisprudència sobre “cossos voladors” no és gaire extensa, va dictaminar que era “raonablement previsible” que el tren mataria Joho i que el seu cos aniria a parar a una plataforma on diverses persones esperaven el metro.
Què? Opineu el mateix que jo? És clar, resulta indignant! Ja en el judici es va veure que aquell fèmur era una mica prepotent. De fet, el jutge li va haver de parar els peus més d’una vegada (bé, això de “parar-li els peus” potser no és una expressió molt afortunada). El cert és que es va mostrar molt poc col·laborador, especialment amb l’acusació particular. La tíbia i el peroné van ser una mica més dialogants. De la mateixa manera, el peu esquerre va aportar dades concloents pel cas. Però el fèmur…
I ara què? El fèmur ha estat condemnat a indemnitzar a la pobre senyora i s’ha declarat insolvent. Les darreres notícies que tinc és que han de contractar a un mèdium perquè es posi en contacte amb el seu propietari. Sembla que el jutge, enutjat amb l’actitud del fèmur, vol reobrir el cas. Ja s’han ofert el Paco Porras, la Bruja Lola i el Rappel per tal de donar un cop de mà a la fiscalia. Però en Illinois no coneixen la tasca científica d’aquestes eminències.
Un rumor no contrastat afirma que Grissom, l’eficaç policia de CSI, dirigirà la nova investigació. Diuen que pretén demostrar que el culpable de les principals lesions de la dona ha estat el fèmur. És possible, doncs, que tant la tíbia, com el peroné i el peu esquerre siguin absolts. Estic segur que l’Iker Jiménez ens mantindrà informats sobre l’interrogatori a que serà sotmès el ciutadà que va creuar les vies del tren. Ai… quin món!
Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.
Des de la Mediterrània 
Si una persona comet una imprudència i lesiona o malbarata qualsevol propietat te la obligació de indemnitzar al propietari.
Una imprudència al volant, atropellar una persona, llençar una pedra i trencar la closca al veí…
Una moto, fa un parell d’anys, es va saltar un semàfor a Barcelona i va destrossar el costat d’un automòbil, el conductor de la moto va morir, però amb els seus diners es tingué de pagar la reparació, ja que ni tan sols tenia assegurança.
El cas que ens expliques es un tant extrem, però no deixa de ser una lesió provocada pel fet de creuar la via per un lloc prohibit i per tant, traient tot sentimentalisme, qui la fa la paga.
Aquí som diferents, un conductor em donava la culpa a mi, ja fa anys, per picar-me al darrera del meu cotxe estant parats en un stop perquè jo no havia arrancat quant ell creia que hauríem tingut tems de passar tots dos, menys mal que la parella del tricorni l’hi digué que una vegada que jo hagués sortit ell tenia d’haver fet també el stop.
De totes maneres, i parlant dels USA’s, potser la culpa era del conductor de la bicicleta que passava per la carretera del costat sense portar un cartell avisant que no es travesses les vies del tren….
I… sempre tenim de tenir en comte que les lleis no tenen res a veure amb la justícia………….
Tot plegat és molt rocambolesc, sembla un guió per una pel·lícula de sèrie B, i el més trist és que no és un guió. Que no tenim feina? Que hem perdut el nord? L’únic consol que queda es pensar que aquestes coses només passen als EE.UU., però tampoc n’estic massa segura de que sigui així, sinó com un mitjà seriós com el diari Ara en fa menció sense ser el dia dels Sants Innocents? No hi ha cap altra notícia més interessant per omplir la pàgina?…en fi…
La justícia americana ens pot sobtar una mica, però l’espanyola no es queda enrere, si no, i en un altre ordre de coses, us recomano fer un cop d’ull a: https://desdelamediterrania.cat/2011/10/04/la-mujer-del-juez-es-una-zorra/
El cas que comentes Oriol fa sentir vergonya aliena, és increïble constatar que un jutge sigui capaç de fer aquestes afirmacions i que a sobre puguin sentar jurisprudència…però com tu molt bé has dit, es tracta de la justícia espanyola…
Pobres tots plegats, amb aquests jutges no se sap mai com acabarà un judici.
Si enlloc del fèmur és una altre cosa la que surt volant, igual l’acusen d’actes deshonestos o d’intent de violació. “Visto lo visto”, no ens hauria d’estranyar.
Haurem de fer-nos assegurances: si alguna part del meu cos surt despedida, sigui quina sigui la raó…