La insubmissió fiscal efectiva

Fa unes setmanes, el senyor showman economista de les americanes llampants va saltar a la palestra catalana en declarar que ell no pagarà els seus impostos a Espanya, tot animant a catalanetes i catalanets a fer el mateix. Se suposa que ho fa en resposta a la negativa de l’Estat espanyol a pagar els 759 milions d’euros que, per llei, deu a la Generalitat. Deixant de banda la peculiaritat que el senyor Sala-i-Martín, catedràtic de la Universitat de Columbia (Nova York), ostenta la nacionalitat nord-americana —i que per tant, suposo que pot pagar “els seus impostos” allà i no aquí— m’agradaria comentar que la seva decisió em sembla totalment errònia. Per ser efectius cal apuntar cap a una altra banda, cal apuntar cap els veritables culpables de la situació.

S’imaginen poder deixar de pagar el sou als diputats del Parlament de Catalunya? S’imaginen poder deixar de pagar el sou al Molt Honorable Anodí Artur Mas? Total, per la feina que tots plegats fan pel país, bé ens ho podríem estalviar. I, coi, no sé per què, però em fa molt l’efecte que si fóssim capaços de fer-ho, la independència estaria més a tocar que mai, molt més a tocar que si ens neguem a pagar el sou del Borbó o el del Rajoy. Al cap i a la fi, per molt que Catalunya sencera s’oposi a finançar la poltrona espanyola, aquesta mai no desapareixerà, però —ai!— si féssim trontollar la dels “nostres”, com correrien, aleshores, a fer el que cal fer i a deixar-se d’hòsties, d’almoines i de peixos en coves! Què de pressa s’apujarien els pantalons, arrugats perpètuament de tant de temps com porten a l’alçada dels turmells, i plantarien cara a qui ens ofega!

Ja ho digueren els Mau Mau, que l’enemic més poderós de la llibertat, qui la nega més descarada i fermament, no és pas el de fora sinó el de dins. El dia que ho entenguem i sapiguem espolsar-nos de sobre tota la purrialla parasitària còmplice de la nostra opressió, la llibertat arribarà naturalment, com el fruit madur que cau de l’arbre.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “La insubmissió fiscal efectiva
  1. Oriol López ha dit:

    Sí, jo tampoc no crec que la sortida sigui la insubmissió fiscal testimonial a nivell individual. Els que han de donar la cara són els que teòricament cobren per representar-nos i sembla que, ara per ara, de plantar cara, res de res.

  2. Tomàs ha dit:

    Estic en bona part d’acord. Crec que alguna de les frenades en el camí de l’autogovern han estat obra més dels d’aquí, que no pas dels d’allà.

    Com dius, si veiessin la seva cadira perillar, potser s’hi posarien a fer els deures amb una altra aplicació.

  3. Els que viuen del autonomisme , no el destruiran, obrim d’ un cop els ulls

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: