Alfons del Mar

De la gran Tira “Alfons del Mar” de Toni Donada extret del Cavall Fort núm 1183 (que aprofito per a felictiar el 50 aniversari).

Elisenda Ballesté Pau

Del bloc HACdosO

Arxivat a Altres
9 comments on “Alfons del Mar
  1. Oriol López ha dit:

    Fa temps vaig veure un vídeo que em va fer conscient del problema de l’aigua embotellada i ara utilitzo aigua de l’aixeta filtrada: http://www.youtube.com/watch?v=DAV8gE4IIek

    • Jo també ho tenia molt clar, fins que la meva dona em va fer reflexionar sobre altres coses, com ara on llencem els filtres purificadors de les gerres d’aigua quan ja estan gastats i saturats de porqueria, o que quan passem l’aigua per processos d’osmosi inversa hi ha una part (al voltant d’un terç) que es desaprofita, i que va al clavegueram mega-salinitzada… És complicat… Al llibre “No Somos Nadie 2”, d’El Hormiguero (ja veus quins referents culturals que faig servir!) hi ha un monòleg que tot i l’exageració no deixa de ser prou real, i que es titula “¿Por qué hagas lo que hagas siempre acabas beneficiando a las mafias de la droga?” Estaria bé que hi hagués una aplicació que t’ajudés a prendre decisions èticocívicomedioambientals al moment. Que, per exemple, li poguessis dir al mòbil on tens l’aplicació: “Què és millor: mocadors de paper (arbres talats, deixalles, dificultats de reciclatge…) o mocadors de roba (poc higiènics, sabó de roba en el medi ambient)?”. T’imagines?

      • Oriol López ha dit:

        La solució del filtre no està exempta de residus, però segueix sent una opció molt més ecològica, i econòmica, que la de les ampolles d’aigua de plàstic.

        • elisballeste ha dit:

          Es diu que es gasta 2000 vegades més d’energia per produir aigua embotellada que consumir de l’aixeta, em de tenir en compte: la producció de l’ampolla de plàstic, omplir-la, enviar-la al lloc de destí i desfer-se del residu de plàstic. Està clar que tot el que fem té una repercussió, per tant el millor es saber d’on venen les coses, quines repercussions tenen i prendre les decisions amb propietat. Juanjo es important saber que les dessalinitzadores que ens venen no són la solució i llavors podem plantejar-nos reduir el consum d’aigua. Jo, sempre que sigui bevible m’inclino per l’aigua de l’aixeta.

    • elisballeste ha dit:

      Gràcies per l’enllaç Oriol, molt interessant.

  2. Tomàs ha dit:

    Una tira molt didàctica.

    Hi ha persones que amb quatre dibuixos i molt poca lletra saben transmetre més que d’altres que omplen pàgines i pàgines.

  3. olivier ha dit:

    Països d’Europa tenim aigua bevible a l’aixeta i l’utilitzem quasi només per a lavar el cotxe, pixar etc. Tot menys beure-la, és una gran vergonya. A més a més, com ho ens mostra molt bé aquesta tira, una empresa d’aigua és sobretot una empresa de plàstic, i costa força més car consumir-la. Tanmateix, podem escoltar les “veues del reciclatge”, per exemple en Takashi Asano:

    http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111005/54225686855/beberemos-y-desbeberemos-la-misma-agua-mil-veces.html

    Em sembla que hem de seguir aquesta direcció.

  4. Maria Boix ha dit:

    Hi ha llocs on l’aigua de l’aixeta té mal gust i fa pudor. A més, m’han dit que no és gaire recomanable per als ronyons, no ens donen aigua de qualitat i és una vergonya. Jo la filtro, a més d’estalviar-me carregar pes, m’estalvio haver de reciclar (visc al casc antic i no hi ha contenidors perquè no passen els camions) i surt més econòmica.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: