Kopimism. La còpia i l’intercanvi d’informació a la xarxa ja és una Religió.

M’ha sorprès aquesta notícia i us en trasllado el que en se i el que he pogut trobar al respecte.

Isak Gerson, estudiant de filosofia, suec de 19 anys, va fundar el 2010 la Missionary Chuch of Kopimism, per als membres de la qual, copiar i compartir informació en línia és un acte sagrat.

Fins aquí podríem pensar que és l’ocurrència més o menys feliç d’algú després d’una llarga nit hivernal de copes per Suècia. El fet que ho canvia tot és que fa uns dies, aquesta església ha estat acceptada per l’Estat com una Religió Oficial en el país.

En Gerson, havia presentat la sol·licitud en dues ocasions anteriors i havia rebut sendes negatives, fins que fa uns dies li han acceptat la petició.

D’aquesta manera, Suècia s’ha convertit en el primer país on l’intercanvi d’arxius a Internet s’ha convertit en religió.

El nom de Kopimism, ve de l’anglès Copy me.

Per aconseguir-ho, han hagut de presentar pregàries i símbols sagrats de la nova església. A l’enllaç: http://kopimistsamfundet.se  hi podeu trobar una de les pregàries, molta informació i es pot descarregar el Manifest de la nova església (en suec i en anglès). També us podeu apuntar com a nous seguidors.

Els seus símbols sagrats són: CRTL+C i CRTL+V.

Simbols sagrats dels KopimismEn un comunicat, els impulsors de la nova religió asseguren que per a ells, la informació és sagrada i copiar és un sagrament. Defensen que el valor de la Informació es multiplica amb cada còpia.

El propi Gerson ha declarat: “que té l’esperança que aquest sigui un pas endavant cap al dia en què puguem viure la nostra fe sense por de ser perseguits”.

Malgrat tot això, a Suècia segueix sent il·legal l’intercanvi d’arxius protegits a la xarxa. Si bé, els seguidors del Kopimi creuen que a partir d’ara serà més fàcil que se’ls tingui en compta en les reformes legislatives que en un futur hi pugui haver sobre aquest tema.

En els orígens d’aquest moviment, ara religió, hi trobem el Partit Pirata, creat també a Suècia, que en un seguit de manifestos, parlava ja del File-Sharing i de cent principis sobre l’intercanvi de fitxers. Podeu trobar més informació en aquest enllaç: http://thepiratebay.org/torrent/4741944/powr.broccoli-kopimi

Posteriorment, va sorgir la Piratbyrån (l’Oficina Pirata), com a rèplica a l’Antipiratbyrån (l’Oficina Anti-Pirateria), mantinguda per la indústria sueca. Aquesta oficina va néixer per dedicar-se a promoure: el moviment contra els drets d’autor, la còpia de la informació i la cultura lliure.

Il·lustració sobre el tema de la "pirateria"

Piratbyrån, va proposar el Kopimi com una alternativa al Copyright. Pensat per ser el contrari que és el copyright. Una advertència de Kopimi permet al lector, i demana explícitament, modificar i redistribuir l’obra en qüestió per a qualsevol tipus d’ús, sigui comercial o no.

Ignoro el recorregut que tindrà aquest moviment en forma de religió i el que els seus seguidors aconseguiran. El que si han aconseguit ja és un bon ressò internacional.

Tomàs Ramos – http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
4 comments on “Kopimism. La còpia i l’intercanvi d’informació a la xarxa ja és una Religió.
  1. Oriol López ha dit:

    Jo crec que cada cop hi ha més gent que s’adona que les restriccions a la circulació de la informació frenen la difusió i l’avanç del coneixement, que es multiplica quan es comparteix, que cal anar del Copyright a alternatives com Creative Commons: http://creativecommons.org

  2. Tomàs ha dit:

    En els països nòrdics i als EEUU (amb les noves normatives: SOPA i Protec IP), estan sorgint iniciatives per tallar l’accés a nivell de DNS. Hi ha una pressió molt important cap a tot el que sigui copiar, i sembla que això va a més.

    Per contra, hi ha moviments que van en la direcció contrària. Segur que hi ha solucions a mig camí.

  3. jordi franc ha dit:

    Si, de fet és com sembrar. Si ho fas sense esperar res a canvi t’acaba plovent sempre gent interessada que d’altra manera seria més ineficaç. Deia en Plà que el plagi és una cosa natural però tots difonem l’adn d’allà on hem begut. De fet al pobre idiota que pensi que ell
    és l’inici d’alguna cosa va força errat, la vida és un tren on pujem gairebé per casualitat per
    contemplar i marxar, és el viatge. No anem enlloc, sino que vivim per perpetuar la nostra especificitat construida, el nostre pòsit d’encerts, d’errors, que es depura amb el temps com
    el vi, que emergeix vigorós després del silenci, la foscor i el canvi. Tots bevem i fabriquem
    el nostre propi “vi”, hi ha qui pensa que això té un cost i té raó, en vol un retorn, i hi ha qui
    pensa que l’altruïsme és millor, però la supèrbia jugar a déu no és tasca de l’home. El mig, el sistema mixte, és l’equilibri, la virtut. Com deia Bramhs, el més dificil de la creació musical, és anar deixant caure aquelles notes que sobren sense lamentar-ho. Com dic jo, “l’escultor és
    el gran plagiador que roba a la pedra l’escultura que conté i deixa caure la sorra i
    escardills innecessaris”.

    felicitats pel vostre blog.
    http://www.jordifranc.com

  4. Tomàs ha dit:

    Interessant el teu comentari!

    Estic amb tu, en allò que dius “…El mig, el sistema mixt, és l’equilibri, la virtut.”.

    Ni uns extrems, ni els d’altres. Que per altre part, a l’estirar els uns per aquí i els altres per allà, la discussió en aquests temes sempre es mou entre màxims (o un extrem o l’altre).

    Es podria avançar molt amb el tema preus. Amb una visió de futur, per a cançons, àlbums, llibres, articles.. es podria facilitar la seva descàrrega amb una política de preus molt baixos, de tal manera que el que en el creador el compensés no fos que 100 persones es descarreguessin el que fos, sinó que ho fessin 1.000. Encara que al final el seu guany fos el mateix, el producte hauria arribat a 1.000 persones i no només a 100. Si total, les 900 restants potser al preu més alt mai se l’haguessin descarregat.

    No ho sé, en tot cas hi ha governs que tiren per una banda i governs que es miren el tema des d’una altra punt de vista.

    En aquí hem tingut la famosa SGAE que amb les seves polítiques recaptadores (amb exemples fins i tot ridículs), no ha ajudat gaire en tot aquest enrenou.

    He passat pel teu Bloc (que tal i com dius s’està covant), però al clicar en el teu perfil em porta a una pàgina d’error. Imagino que encara l’estàs muntant.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: