In memoriam

La fàbrica, de Miquel Martí i PolCom que no sempre el poema s’organitza
entorn d’una subtil regolfada de conceptes,
ara puc dir que avui hem enterrat
la Soledat González,
que feia disset anys que netejava
les comunes de la fàbrica
i un any escàs que s’havia jubilat
perquè les cames ja no la servaven.

De res no servirà que li dediqui aquest poema;
i si dic que cantava mentre feia la feina
no faig sinó narrar
fets sense cap importància.

La Soledat González mai no havia
oblidat el seu poble, a Extremadura,
i deia que les glans que durant anys
havia compartit amb els porcs que guardava
eren de bon menjar i alimentoses.

Avui seria fàcil estibar meravelles.
La Soledat, l’havien
foragitada del seu poble
en acabar la guerra.

Tot el que es perd es perd per sempre:
vosaltres, jo, la Soledat González…

Miquel Martí i Pol

En Miquel Martí i Pol (1929-2003), en el poema anterior, In memoriam, pertanyent al seu poemari La fàbrica (1972), ens parla de la Soledat González i ens explica que l’havien foragitada del seu poble en acabar la guerra.

En acabar la Guerra civil i en guanyar els militars colpistes, encapçalats pel general Franco, s’inicià una ferotge repressió contra els partidaris del govern democràtic i els seus familiars.

Durant aquesta repressió molts dels vençuts van ser “ajusticiats” pels vencedors i perderen la vida; a d’altres, se’ls va fer la vida impossible i alguns, com la Soledat González, varen haver d’abandonar el poble on residien per buscar un lloc on no es conegués el seu passat democràtic i on poder començar de nou.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “In memoriam
  1. Albert ha dit:

    Molt bona idea incloure aquest poema. Hi han hagut moltes Soledat González a Catalunya, foragitades per la dictadura de classe franquista i dignificadores de la nostra terra catalana.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: