Santa Rita, Rita

“Un bolso de Louis Vuitton es un regalo absolutamente habitual”. La frase no és de París Hilton, ni de cap de les protagonistes de Sexe a Nova York, ni tan sols és del senyor Louis Vuitton que en una sessió d’espiritisme ha donat la clau per a la propera campanya publicitària. Aquesta afirmació és de Rita Barberá, alcaldessa de València. Feia referència als obsequis de l’empresari Álvaro Pérez, el Bigotes. I és que els Reis no existeixen. Són El Bigotes.

Una bossa Vuitton té un preu de 235 a 300 euros. Això per a aquesta senyora és un obsequi habitual. No vull pensar com deuen ser els regals extraordinaris. I ara què fem els pobres ciutadans de classe mitjana?  L’alcaldessa ha devaluat els nostres obsequis. Què direm a les nostres parelles o als nostres fills quan amb la seva veueta innocent ens diguin: ei, que aquesta merda de bossa de marca “no t’hi fixis” no és un obsequi habitual o ei, que aquesta nina per la qual els Reis han pagat 30 euros no és un obsequi habitual.

Ara em dirigeixo a vostè, senyora Barberá. La bossa de marca no t’hi fixis em va costar un colló de temps a El Corte Inglés, que estava ple de gent, em feien mal els peus i la dependenta tenia tanta mala llet que em va fer por fins i tot donar les gràcies. I la nina era una merda de Monster High que, per si no ho sap, s’havien esgotat i que vaig haver de comprar a un camell que normalment trafica amb drogues però que al Nadal diversifica el seu negoci  especulant amb nines model “hija de Zapatero”. No, però d’això vostè no té constància!

Ah, però una cosa potser no sap. Està segura que el Vuitton que li va regalar El Bigotes és de veritat? I si el va comprar a un manter? Miri l’etiqueta. A que posa Putton! El que deia. Ah, santa Rita, Rita, lo que se da no se quita!

Quant a Àlex

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.