En un camí veïnal jeu mort, un escarabat.
Els tres parells de potes, els ha doblegat amb cura sobre el ventre.
En comptes del desordre de la mort: pulcritud i endreç.
L’horror d’aquest espectacle és moderat;
el seu domini, estrictament local: del gram a la menta.
Aquí ningú comparteix la tristesa.
I el cel és d’un blau intens.
Per a la nostra tranquil·litat, d’una mort més planera
no moren, sinó que expiren les bèsties,
perdent -així ho volem creure- menys sentiment i menys món,
abandonant -així ens ho sembla- una escena menys tràgica.
Les seves dòcils animetes no ens espanten de nit,
respecten la distància,
coneixen el valor de l’obediència.
I, ves per on, aquest escarabat mort del camí,
en un estat no pas lamentable, brilla sota el sol.
N’hi ha prou de mirar-lo per haver-hi de pensar:
sembla com si no li hagués esdevingut res d’important.
L’important té a veure segurament amb nosaltres.
Només amb la nostra vida, només amb la nostra mort,
una mort que gaudeix d’una preferència obligada.
Autora: Wislawa Szymborska
Traducció: Josep M. de Sagarra
El poema anterior, Vist des de dalt (1976) de Wislawa Szymborska, Premi Nobel de Literatura el 1996, va ser publicat en versió catalana, traducció a càrrec de Josep M. de Sagarra, en l’antologia poètica que porta per títol Vista amb un gra de sorra (1997).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 