Pablo Hasel, la revolució de la graellada llibertària

Ahir a la nit, per qüestions que ara no vindrien al cas, vaig topar a Twitter amb el “raper” Pablo Hasel. Vagi per endavant que no el coneixia de res anteriorment i que ni tan sols he escoltat mai —ni penso fer-ho— cap de les seves cançons. Sigui com sigui, si no coneixen el senyor Hasel de la seva vessant musical, potser els sonarà perquè no fa pas gaire va ser detingut per la maquinària repressiva de l’Estat espanyol, acusant-lo d’apologia del terrorisme.

El cas és que no sé si és pel fet de cantar en un grup de rap o pel fet d’haver estat detingut per cantar en contra del sistema capitalista, que el senyor Hasel es creu fermament capacitat per emetre judicis de valor, en nom de la “revolució”, contra tots aquells i aquelles que, a part de combregar (potser) amb l’ideari anticapitalista, també combreguem amb l’ideari antiespecista. Però —ui, no!— als qui som vegetarians o vegans resulta que ens importa el mateix, cito textualment, “un jabalí cazado que una patera hundida”. Demagògia de manual. Et felicito, fill.

Òbviament, foren diversos els fans que li van recriminar la falta de tacte, de respecte i de raó amb el tema, però el senyor Hasel, lluny d’acoquinar-se, va decidir recórrer a un tòpic que, per desgràcia, vegetarians i vegans coneixem molt i molt bé: l’equiparació d’animals i plantes. És a dir, si et fa pena matar un animal per halar-te’l, per què et menges un enciam, que també està viu? O dit d’una altra manera: “les plantes també pateixen”. Aquesta afirmació és prou eloqüent per ella mateixa, però creguin-me que me l’han dedicada un parell o tres de vegades. Un cop, a mode de prova irrefutable, van citar-me la flora “sensible” de la pel·lícula Avatar. No faig broma.

No content amb l’enfilall de ximpleries esbombades fins aquí, el senyor Hasel va haver de continuar disparant tuits contra tothom qui li recriminava, de diferents maneres, més respecte envers els qui també lluiten per l’alliberament animal o envers els qui, senzillament, han decidit d’excloure la carn de la seva dieta perquè els sembla absurd l’esclavatge a què estan sotmesos els animals, havent-hi alternatives perfectament saludables i vàlides. Jo, per exemple, sé que seria incapaç de matar cap animal pel simple fer de menjar-me la seva carn o de vestir-me amb la seva pell, per tant, em sentiria com un autèntic hipòcrita si pagués el sou a tota la colla de sicaris ensangonats que en això han establert el seu negoci. Però fer entendre això és feina inútil; el senyor músic, a part de ser tot un expert en revolucions anticapitalistes, es veu que també és tot un erudit en biologia i en veterinària. Observin la següent afirmació:

Se sorprendria, el senyor Hasel, si conegués una miqueta més els animals, si ultrapassés la barrera de limitar-se a veure’ls al plat i “en su salsa”. Perquè de fet, hi ha animals que demostren molta més empatia, molta més sensibilitat i molta més solidaritat que molts membres de l’espècie humana. I per descomptat, jo, que dec estar “pirado”, si hagués de triar a qui vull salvar, si al senyor Josep Anglada, il·lustre membre de la gran família de l’espècie humana sensible i solidària, o al meu senyor gat, il·lustre membre del Regne Animal, suposo que ja saben que haurien de comptar, benvolguts humans i benvolgudes humanes, amb una baixa en les seves files. Això sí, jo mai me’l halaria, al senyor Anglada. Ni amb all i oli. No voldria pas morir d’indigestió.

En fi, si hem d’esperar que el món s’encomani de la verborrea d’aquest il·lustre revolucionari beneitó, més ens valdria començar a fabricar naus espacials en cadena a veure si, per sort, podem fotre el camp tots plegats cap a Pandora. Perquè…existeix, NO?

Bixo
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Altres
4 comments on “Pablo Hasel, la revolució de la graellada llibertària
  1. Oriol López ha dit:

    Quina poca sensibilitat el tal Pablo Hasel, atacant sense cap motiu el col·lectiu vegà. Especímens com ell ens evidencien que el fet de pertànyer a l’espècie humana no ens fa automàticament millors que els altres animals.

  2. Ni defenso l'article, ni a ell ha dit:

    Potser Pablo Hasel es passa en les seves cançons, pero no per ser un rapero, l’heu de considerar un tiu sense inteligència, perquè el tiu és molt llest, quan diu el que pensa a vegades es passa, potser és massa radical amb el comunisme del que ell parla i això, pero si dius que ni es escoltat mai (ni penses fer-ho) cap de les seves cançons, no sé perquè dius coses aqui sense coneixer el que ell diu als seus temes, ni res. A vegades va bé escoltar gent d’altres ideologies polítiques (jo no soc comunista com aquest tiu i escolto les seves cançons) i hi ha coses que diu i no m’agraden (i n’hi ha que penso osti, la clava…) pero no per això tinc la necessitat d’intentar humiliar-lo volen semblar més llest que ell. No teniu ni idea de qui es i ja parleu com si fos inferior.
    Ni defenso a Hasel a mort… ni als vegetarians, ni als que els agraden les hamburgueses.

    • Oriol López ha dit:

      Aquí, entenc jo, que no se l’està criticant per res més que pels seus atacs al col·lectiu vegà. Aquest atac que fa Pablo Hasel als vegans, perquè no pensen com ell, no l’honora.

    • elbixo ha dit:

      Si he dit que no penso escoltar cap cançó seva, és perquè no m’agrada el rap. Gens ni mica. Tot i això, he llegit algunes lletres seves i certament no hi tinc res en contra. Ara bé, com molt bé ha dit el senyor Oriol, si el critico és perquè abans m’ha criticat ell a mi, per ser vegetarià. La diferència és que ell ho fa a la babalà, matusserament, i sense arguments en absolut raonables. Aquesta manera de fer potser dóna bons resultats en la música, no ho dubto, però a la vida real és obvi que no denota gaire intel·ligència.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: