La resurrecció d’una planta

Al més estil Jurassic Park, s’ha donat a conèixer una notícia per a mi bastant curiosa. Tant pel fet en sí de la notícia, com per les aplicacions que en pot tenir.

Uns investigadors de l’Acadèmia de Ciències de Russia han aconseguit cultivar espècimens d’unes flors blanques a partir de llavors i fruites conservades en el gel de Siberia.

Les restes de la planta es van descobrir en caus d’esquirols del Pleistocè (època que comença dfa 2,59 milions d’anys i finalitza aproximadament fa 12.000 anys) que estaven enterrades en el terra congelat (permafrost) a 38 metres de profunditat. La temperatura en aquests llocs era ara aproximadament 7 graus sota zero i, segons les mesures realitzades amb Carboni 14, les llavors i les fruites s’han mantingut congelades allà durant almenys 32.000 anys.

Els investigadors han descongelat els teixits de la planta, els han cultivat in vitro i han aconseguit fer créixer noves plantes que produeixen flors, fruites i llavors. A partir d’aquestes llavors, s’han pogut cultivar noves generacions de plantes, confirmant així la seva viabilitat.

Segons els resultats de la investigació que es presentaran a una revista, la planta pertany a l’espècia Silene stenophylla. Tot i així, les plantes cultivades a partir dels teixits conservats en el gel, presenten algunes diferències respecte a les plantes actuals de la mateixa espècie, que els investigadors atribueixen a l’adaptació de la planta al fred siberià.

Aquests resultats indiquen que el permafrost conté restes de vida passades que han desaparegut des de fa molt temps, de la superfície terrestre. Donat que s’han trobat aquests caus d’esquirol amb llavors congelades, no només a Sibèria sinó també a Alaska i a Yukón, tota la regió de Beringia té un gran potencial  com a dipòsit de vida antiga.

Amb tot això pensareu, que la ciència-ficció de Jurassic Park està més a prop de la realitat, però em sap greu dir-vos que no és així, ja que és molt més fàcil “tornar a la vida” a una planta prehistòrica que a un dinosaure, ja que en els dinosaures, no queda suficient ADN per a poder arribar a plantejar-se un experiment com aquest. Sense tenir em compte que els dinosaures van desaparèixer fa molts més anys que la planta, i també que no és el mateix que el material estigui congelat (on es conserva molt millor l’ADN) que fossilitzat, en que és extremadament difícil trobar ADN.

Llicenciada en Biologia i fent el doctorat en biomedicina

Arxivat a Ciència i Tecnologia
3 comments on “La resurrecció d’una planta
  1. Oriol López escrigué:

    Impressionant, que una planta que fa tant de temps que va desaparèixer pugui reintroduir-se a partir d’una llavor congelada.

I tu, què en penses? Deixa'ns el teu comentari!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: