La impremta, de Gutenberg?

"Gutenberg moveable type", Richard Rutter, Flickr

“Gutenberg moveable type”, Richard Rutter, Flickr

La tècnica d’imprimir no és gaire difícil d’inventar ni de practicar; de fet, des dels temps més remots ja s’havien emprat segells i estampadors. De la impremta en tenim el primer precedent conegut en la impressió amb blocs de fusta gravats dels xinesos. Una millora fonamental sobre aquest sistema fou la introducció dels tipus mòbils, inicialment de fusta, pels xinesos el segle XI.  Els coreans van utilitzar els tipus mòbils de metall per primer cop el segle XIV. La introducció de la impremta de tipus mòbils a Europa, cap a l’any 1450, es deu a l’orfebre alemany Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (1398-1468), que en va desenvolupar un model bastant perfeccionat; erròniament se li atribueix la invenció de la impremta de tipus mòbils.

A l’Europa de la primera meitat del segle XV, una classe mitjana enriquida i culta, i una considerable expansió dels nombre d’estudiants universitaris, contribuïren a l’augment de la demanda de llibres. Però en aquell moment la producció de llibres havia evolucionat poc i encara es copiaven a mà i no es podia fer front a la demanda: un llibre de 200 pàgines implicava de quatre a cinc mesos de treball del copista i costava tant com una granja o un camp de vinyes. Això canvià dràsticament amb la introducció de la impremta de tipus mòbils a Europa, que agilità i abaratí molt la impressió de llibres. Així, aquests, que havien estat patrimoni fins aleshores de l’aristocràcia i de l’església, passaren a ser també domini de la puixant burgesia, que anava guanyant cada cop més poder.

Trobes en llaor de nostra dona Santa Maria és el llibre imprès en català més antic que s’ha conservat, realitzat a València el 1474. Reunia els textos d’un certamen poètic de gran importància, convocat el mateix any pel virrei del Regne de València, Lluís Despuig, mestre de Montesa.

Fonts:

-“Science in History” (1954), de John Desmond Bernal, edició de 1964.
-“La rebelión de los signos. El alma de la letra”
(2008), de Joan Costa i Daniel Raposo
Literatura catalana (1986), de C. Arenas, A. Carbonell, F. Gadea, M.L. Julià, F. Parcerisas, i T. Verdaguer.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia, Cultura i Societat
%d bloggers like this: