Així explicava en Ramon Muntaner (1265-1336) com la unió fa la força:
Joncs, de Fabienne, Flickr
E si negun me demana: -En Muntaner, quin és l’eiximpli de la mata del jonc?-, jo li respon que la mata del jonc ha aquella força: que si tota la mata lligats ab una corda ben forts e tota la volets arrancar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tiren, no l’arrancaran, ne encara com gaire més s’hi prenguessen. E si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un fadrí de uit anys, que sol un jonc no hi romandrà.
En Pere Mayans, en el seu article Llengües: Qüestió (només) de nom?, publicat al número 55 de la revista Europa de les nacions, ens recordava amb aquest exemple de Ramon Muntaner l’únic motiu que s’amaga darrera de la insistència d’algunes persones en difondre l’acientífica idea que el valencià és una llengua diferent del català.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 