De vegades, quan ens detectem un oblit, ens minva la confiança en les nostres habilitats i competències, ens angoixa perdre independència i autonomia progressivament i ens fa por patir una malaltia del tipus de l’Alzheimer o semblant. Però, l’oblit és realment una fallida del sistema?
Recordar és un procés complex on, a grans trets, tenim: l’emmagatzemament previ de la informació, la intervenció d’un estímul que activa l’evocació del record i la capacitat de reconèixer el record com quelcom ja conegut.
L’evocació l’activa la voluntat o la intervenció d’un estímul de l’entorn; per exemple, l’aroma d’unes maduixes ens transportarà a vivències primaverals.
El sistema de gestió de la memòria està conformat per una xarxa de neurones interconnectades. La consolidació de la memòria, la retenció, és un procés gradual, actiu i permanent que comporta canvis morfològics d’aquesta xarxa que viu en procés de reconfiguració continu: Cada dia, es configuren noves connexions i s’alliberen les que ja no s’utilitzen, i aquestes interconnexions alliberades es manifesten com oblits.
L’oblit ens permet gestionar, de manera sostenible, l’accés a la informació necessària en cada etapa de la vida; és l’adaptació del sistema a les necessitats; la reconfiguració d’aquesta xarxa de connexions afavoreix l’accés a la informació rellevant. No oblidar saturaria el sistema i l’inhabilitaria per adaptar-lo als canvis que comporta la vida. L’oblit no és una fallida del sistema; cal suprimir, o inhibir, allò que és irrellevant per aconseguir una memòria eficaç.
En el nostre sistema de gestió d’informació i coneixement, hi ha dos elements claus:
- – La destresa per capturar i retenir informació rellevant al llarg de tota la vida. Contínuament, la informació irrellevant o obsoleta és substituïda per informació útil i actualitzada. La nostra capacitat d’adquisició d’informació determinarà la qualitat del nostre sistema d’aprenentatge.
- – La capacitat per recuperar la informació. La facilitat d’accés a la informació vindrà determinada per la freqüència d’ús. L’ús i el desús de la informació són els dos factors que provoquen la reconfiguració de la xarxa neuronal; és a dir, les interconnexions que no s’utilitzen s’alliberen. Aquesta capacitat d’adaptació del sistema es tradueix en eficiència i rapidesa d’accés a la informació rellevant i en caiguda en l’oblit de la informació d’ús esporàdic o infreqüent.
A tall de conclusió, podem dir que l’oblit és un element clau per al bon funcionament de la memòria i correspon, normalment, al procés natural de consolidació i accés sostenible a la informació en una persona sana.
Article publicat a Receptes per Viure Bé!
Coach personal
Des de la Mediterrània 
Saber que l’oblit forma part del funcionament normal de la memòria i que un oblit no és necessàriament el símptoma d’una malaltia, tranquil·litza.
Tranquil·litzar és un dels objectius d’aquest article; les malalties com l’Alzheimer i altres que afecten el sistema cognitiu han provocat que moltes persones s’angoixen quan es detecten un oblit. I l’oblit és essencial per tenir una bona memòria.