Amb el títol de L’Antipsiquiatria: ¿… I Si la Bogeria No Existís?, el professor Ramon Alcoberro encapçala una interessant ressenya sobre la antipsiquiatria, un corrent que es va iniciar a la dècada dels 60 del segle passat, integrat per gent de dins i de fora del món de la psiquiatria, crític amb alguns dels pressupòsits, diagnòstics i amb determinades pràctiques de la psiquiatria oficial.
Ja el psiquiatra americà Thomas Szasz plantejà, en el seu llibre El mite de la malaltia mental (1961), que la malaltia mental era això, un mite, tan sols una excusa per a la psiquiatria oficial per actuar reprimint conductes indesitjades i per apartar de la societat els individus que les tenen, recloent-los en institucions de salut mental.
L’antipsiquiatria planteja bàsicament dos interrogants:
- Quina base científica tenen els diagnòstics de les malalties mentals?
- Serveixen realment els tractaments aplicats i el hospitals mentals per curar aquestes presumptes malalties mentals?
Font: L’Antipsiquiatria: ¿… I Si la Bogeria No Existís?, del professor Ramon Alcoberro
Oriol López
És un tema interessant, però tinc pocs coneixements sobre el tema per fer un comentari ben argumentat.
Així i tot, el que plantegen no deixa de ser preocupant…, en el cas de que tinguin raó.
Es pot trobar informació interessant sobre aquest tema a:
The Antipsychiatry Coalition
La psiquiatria creu que l’ésser humà és com un ordinador i que poden desprogramar-lo i manipular-lo.
No són els propietaris de les idees, ni dels sentiments de les persones.
Jo crec que encara estem molt lluny de conèixer realment com funciona la ment humana, que és molt més complexa que qualsevol de les màquines que hem construït. Gràcies per la teva aportació i per comentar, Daniel.