Un regidor piròman


He llegit el darrer Butlletí d’informació municipal de Martorell i m’ha sorprès (o millor dit, indignat) l’article signat pel Vicente Casal, regidor del Partit Popular. El text, titulat “El integrismo islámico en Cataluña”, comença deixant les coses clares: “la matanza de los niños judíos en un colegio francés, por parte de un integrista islámico francés de origen magrebí (…)”. No està gens malament fer servir quatre adjectius per definir a una persona; no sigui cas que ens deixem alguna etiqueta per situar el conflicte de forma adient. Després continua amb una gran frase: “el terrorista no era tercermundista”. Més enllà de la preciosa rima, em sorprèn que per a l’autor del text la condició més important per ser terrorista sigui haver nascut al tercer món. No deixa de ser un reflex diàfan de com el seu subconscient interpreta el món.

Més tard, el senyor Casal ens obsequia amb les seves pors assegurant que “existen colectivos peligrosos en Cataluña pertenecientes a las ramas más violentas del Islam y que es una amenaza seria para nuestra seguridad, nuestras costumbres y para los derechos humanos y sobretodo (sic) la libertad de la mujer (…)”. No farem escarni de la deficient qualitat de l’estil literari d’un text escrit per tot un regidor perquè el realment preocupant radica en la seva intenció. El senyor Casal vol expressar el seu amor per la Humanitat (excepte pels integristes islàmics francesos d’origen magrebí) avisant-nos del perill o vol assenyalar tot un col·lectiu de PERSONES, amb una mena de sinècdoque injusta i cruel, per captar el vot racista com el seu company Albiol? Potser sóc molt malpensat però més aviat sospito que la segona opció seria la guanyadora.

Crec que la societat civil ha de plantejar-se seriosament què demana als seus polítics perquè, quan llegeixo comentaris en fòrums d’internet, moltes vegades me n’adono que les frases de suport per alguns bocamolls passen per “m’agrada aquest paio perquè diu el que pensa”. Aquest ha de ser el principal valor d’un polític? Dir el que pensa? No seria molt millor invertir la frase i exigir a una persona que ostenta un càrrec amb responsabilitat que pensi el que diu? No resultaria políticament més encertat que faci pedagogia en favor de la pau social i de la cohesió? Els col·lectius de treballadors socials que cada dia treballen perquè en aquesta societat multicultural s’aposti decididament per la convivència, no estarien més agraïts si els discursos i els adjectius fossin uns altres? Si jo dic que Anders Behring Breivik, jutjat per l’assassinat de 77 persones a Noruega, és un terrorista catòlic de dretes, el senyor Casal m’acusaria amb raó de ser demagògic i incendiari? En el temps que corren, amb cinc milions d’aturats, empreses espanyoles expropiades, reis que cacen elefants i presidents de govern que fugen de les preguntes dels periodistes, potser el focus d’atenció és un altre. Necessitem regidors piròmans de convivències?

Una altra “perla” del senyor Casal

Àlex

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
One comment on “Un regidor piròman
  1. Oriol López ha dit:

    Atiar l’odi i la xenofòbia com fa el regidor Casal hauria de ser constitutiu de delicte. Dels atacs, no tan sols verbals, que pateixen determinats col·lectius, són tan culpables les persones que els materialitzen, com els que, com el regidor Casal, els atien.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: