Hem passat aquests dies a Pineda de Mar. Ahir vaig anar a esmorzar a una cafeteria de la plaça de les Mèlies. En allà vaig trobar una revista gratuïta que es diu “cafèambllet” que recull notícies de la Selva i de l’Alt Maresme.
A les pàgines 10 i 11 tracten del tema de les retallades al sector sanitari. Entre les notícies que hi ha, n’he escollit les següents:
- Els treballadors del servei d’urgències de l’Hospital de Calella varen denunciar el passat 15 de març la sobrecàrrega de treball a que els sotmet de manera planificada l’equip directiu de l’Hospital. El passat 10 de març el diari El País, publicava un article en el qual es denunciava la situació de sobresaturació d’aquest servei d’urgència.
- A les habitacions de l’Hospital de Blanes hi ha cadires per als acompanyants (fins aquí tot normal), el peculiar del cas és que si vols reclinar aquestes butaques (veure foto), per descansar millor i poder passar la nit fent companyia a un malalt, has de pagar 5€ al dia o bé 20€ per 5 dies.
A la revista en diuen les “cadires de copagament”.
Buscant més informació al respecte, he trobat que al diari 20 Minuts del 30 de març passat, es deia que és a la quarta planta de l’Hospital de Blanes on s’ha implementat aqueta prova, aprofitant que s’havien comprat noves butaques per a les habitacions. Si l’experiència és positiva, la mesura s’estendrà a la resta de plantes, traslladant-se després la mesura a l’Hospital de Calella.
Algú té dubtes de que amb les retallades en segons quins sectors s’ha anat massa lluny?
Perquè no s’actua contra els paradisos fiscals? Perquè no s’imposa una taxa alta per a les transaccions especulatives de diners?
Doncs no només no s’actua, sinó que s’acaba d’aprovar una mena d’amnistia per al diner negre.
Algú no veu que el raser amb que ens tracten és molt diferent en funció dels diners que tenim i d’on els tenim invertits o amagats? El cert és que això ha estat i estarà sempre així, però en les actuals circumstàncies és com si fes més ràbia i un se sentís més impotent que abans.
Els exemples exposats són petits i locals, però (almenys per a mi) serveixen per il·lustrar la manera en que se’ns tracta als uns i als altres.
Tomàs Ramos
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Les retallades a la Sanitat ja fa mesos que han anat massa lluny i això començarà a tenir conseqüències greus aviat. Hi ha tractaments que no es poden ajornar indefinidament i si això implica la mort d’algú ens hauríem de plantejar portar aquestes retallades als tribunals.
Crec que en determinats camps, com en la sanitat, algunes de les retallades han anat massa lluny. La retallada com a finalitat no té sentit. És allò de “pan para hoy y hambre para mañana”.
Cal fer una transformació de la sanitat (segurament), però no des de la retallada, sinó des de les dades i els arguments.
El nostre govern no és un govern per al poble. És un govern sotmès i hipotecat pel capitalisme voraç, no cal explicar-ne les causes perquè qualsevol mitjanament informat les coneix. Vaja, no és ni de lluny un govern per al poble, malgrat haver estat elegit per ell. Per tant aquest tema de l’article, el qual si no barrejo les coses, podria estar-hi implicat un tal Josep Prat, posat a dit pel president de la generalitat, té tot el caire de no solucionar-se a mig termini…. car no afecta a les butxaques d’ells, i em refereixo als políticastres que ens han caigut com una llosa.
No sé si en Josep Prat, com a president de l’ICS, té res a veure amb les cadires de copagament o aquesta és una mesura pròpia dels hospitals implicats. Ara bé, com a responsable de l’ICS segur que té molt a veure amb les retallades en general i amb la manera en que s’han implementat.
Retallar de manera salvatge per aconseguir un menor dèficit és un camí, però no és el camí. S’ha de tornar a pensar la sanitat catalana pel que fa a algunes coses que segur que es podrien gestionar d’una millor i més eficient manera, però no des de la retallada sinó des de la raó.
Estan desmuntant la sanitat pública, “sin prisa, pero sin pausa”.
Hi ha un cert descontrol en això de les retallades. La reducció del dèficit s’ha convertit en el més important, fins i tot ha passat pel davant d’aspectes tant bàsics com la sanitat pública.