Dinant amb un grup de persones, va sorgir a conversa el tema dels costums relacionats amb la cultura dels diferents països i pobles. No tots pensàvem el mateix, ni ho explicàvem de la mateixa manera. Vàrem parlar, a tret d’exemple, i entre d’altres temes, dels toros, de la caça i de la circumcisió.
Doncs bé, en el decurs de la conversa, algú va dir allò de “s’ha de respectar, és una altra cultura”. I aquesta expressió és la que m’ha fet escriure aquest Post.
Crec que això de vegades es diu sense pensar-hi massa o s’utilitza perquè no se sap quina altra cosa dir, no es vol aprofundir en la discussió, o es vol evitar un enfrontament.
Que hi ha moltes cultures està clar, i que s’han de respectar també. Dit això, cal anar una mica més enllà i analitzar el sentit del que es diu.
Si al dir-ho, donem a entendre que s’ha de respectar tot el que d’alguna manera estigui emparat per una cultura determinada, estem entrant en un terreny fangós. Si bé, a tots ens agrada que es respecti el que considerem propi de la nostra cultura, o de la que sentim com a més propera.
Així doncs, és clar que hi ha moltes cultures i que moltes d’aquestes, presenten diferències vers d’altres. Diferències que poden anar des d’aspectes relativament importants, fins a aspectes transcendentals per a la vida.
Podem pensar que quan algú diu “s’ha de respectar, és una altra cultura”, el que vol dir és que s’ha de respectar pel simple fet de que per a d’altres persones és “normal” fer tal o qual cosa de tal o qual manera?
Aquesta mateixa persona al dir-ho pensarà que s’està comportant com una persona oberta i tolerant?
Crec que no, crec que és una manera equivocada d’entendre el que és la tolerància, ja que inclús aquesta, ha de tenir uns límits.
Si aquesta frase la convertim en la vareta màgica per solucionar debats al voltant de les diferents maneres d’entendre un determinat tema per cultures diferents, podem estar donant a entendre que no condemnem fets com la pena de mort, l’ablació, la lapidació, l’homofòbia, el tractament desigual per raó de gènere, el creacionisme o el maltractament als animals, pel senzill fet de que per a d’altres cultures siguin fets tolerats o normals.
Així doncs, aquesta frase-màgica solament té sentit dins uns límits. Si hi ha fets d’una altra cultura que atempten contra la vida, la dignitat o la llibertat de les persones, la frase es converteix en paper mullat.
Per tant, dir-ho en general pot significar que donem a entendre que estem d’acord amb coses amb les quals en realitat no ho estem.
De vegades el que diem no expressa allò que pensem i ens passa perquè no pensem massa el que estem dient, o bé perquè ens deixem portar per frases que es posen de moda.
Tomàs Ramos
Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.
Des de la Mediterrània 
Primer el que hauríem d’establir és que és cultura i que no ho és. La lapidació no és cultura, és una forma d’execució practicada principalment als països àrabs i de l’Orient Mitjà, però també la practicaven aquests mateixos pobles abans de la dominació islàmica. És cultura americana la cadira elèctrica?. Jo diria que no.
Llavors, que podem dir que és cultura i que no ho és?. La música, la dansa, les cançons, els Castellers (diguem una del nostre país), són cultura, també la gastronomia és avui un element de la cultura de cada país, tots els països exhibeixen els seus plats típics quan volen ensenyar al món allò que els representa.
Que veiem nosaltres quan veiem una dona amb qualsevol variant de la vestimenta islàmica?. Jo almenys veig una persona oprimida.
Tens tota la raó. Es podrien haver definit els paràmetres del post des del punt de vista que esmentes. Ara bé, el meu plantejament era més del dia a dia, del que es comenta amb normalitat quan es parla del què i del com fan determinades coses, persones d’altres cultures (en sentit general), sense entrar a diferenciar: costums de tradicions o de cultura.
El teu comentari és molt encertat, ara bé, la meva intenció al fer el post partia des d’uns paràmetres menys acadèmics (no dic que el teu comentari sigui acadèmic), sinó des del típic (i tòpic) comentari fet en una conversa.
Agafant un dels exemples del comentari anterior, per molt que la dels Estats Units d’Amèrica sigui la cultura amb més prestigi i més poder actualment, segueixo trobant no gens respectable el tema de la cadira elèctrica en particular, ni el de la pena de mort en general.
Pel que fa a cobrir-se o no cobrir-se els cabells amb un mocador, imaginem-nos una cultura de l’Àfrica on les dones porten els pits destapats. No hi ha res d’indecorós en portar els pits destapats, però, segurament, a una dona de la nostra cultura que hi anés a viure potser li costaria una mica adaptar-se a aquest costum i no li faria gens de gràcia que li diguessin que ha d’anar amb els pits descoberts per demostrar la voluntat d’integrar-se i que no està oprimida per la nostra cultura que no li permet portar els pits a l’aire.
Bons exemples, que donen obren noves prespectives al tema i n’amplien el context.
El que (per a mi), no és respectable, per molt costum, tradició o cultura…, que sigui d’un altre país, és tot allò que atenti contra la vida o que permeti el maltractament (en sentit ampli).
Jo crec que aquesta frase s’hauria d’expressar d’una altra manera, “És una tradició d’una altra cultura”. Jo estic absolutament en contra d’aquestes pràctiques, per més tradició que siguin, existeix l’evolució i, els hauríem de fer entendre que hi ha coses que no són correctes, sobretot si atempten contra persones o animals.
D’acord amb el que dius. Allò de ho fem perquè forma part de la nostra tradició (encara que sigui una barrabassada), no és de rebut.
En el meu bloc particular, una comentarista ha penjat un vídeo d’un poble on llencen als bebès des d’un campanar a unes lones que els recullen uns metres més avall. Doncs a mi em sembla una burrada per molta tradició cultural que sigui.
Jo ja fa dies que ho vaig llegir, no recordo on. Sembla ser que ho feien perquè només sobreviuen els forts. Jo opino, per fer segons quines coses als fills, millor no els tinguis, actualment, hi ha molts mètodes anticonceptius… També, referent als toros, vaig llegir el comentari d’un il·luminat que deia que havien estat creats per a les curses. Hi ha gent una mica especial, mira que creure això!
En opinió meva la cultura és una cosa i els costums són una altra, però nosaltres, em refereixo als catalans, per exemple, ja no tenim els mateixos costums que els nostres avantpassats. Els catalans del XXI poc o res tenim a veure amb els del segle XI, si fossim iguals que els nostres avantpassats aquests que demanen el respecte a determinats costums seus ni tan sols tindrien oportunitat de demanar aquest respecte. Els pobles evolucionen i generalment se civilitzen amb el pas dels segles, nosaltres no vivim com els nostres avantpassats al segle VIII. I val més que aquests que invoquen en nom de Dèu un retorn al segle VIII no ho pretenguin també per a nosaltres.