Les denúncies contra la Dolors Purcallas la van portar davant d’un tribunal militar. Hi havia més mestres com ella, amb acusacions que avui farien riure si no haguessin fet tant de mal. A Barcelona, es va jutjar els intel·lectuals a part, per donar-los un càstig exemplar. La Dolors hi va assistir des del banc dels acusats el 18 d’agost de 1939. […] Va arribar-hi d’hora. Les veus i els passos ressonaven pel Saló dels Passos Perduts. La Dolors només veia militars silenciosos que entraven i sortien. A dos quarts de nou la van cridar. Els jutjaven en grup. […] A dalt de l’estrada, tot eren uniformes militars. Els judicis eren ràpids. […] A un altre mestre, propietari a Aiguafreda, catòlic, vidu i pare de família nombrosa, se l’acusava d’explicar als seus alumnes una lliçó immoral sobre la reproducció dels animals. Com que no va poder presentar cap descàrrec, el fiscal va sol·licitar pena de mort. La Dolors explica que semblava un ninot trencat i que solament xiuxiueejava: «Vaig seguir les ciències de Fontserè».
Raimon Portell i Salomó Marquès
En el text anterior, extret del llibre Els mestres de la República (2006), de Raimon portell i Salomó Marquès, se’ns explica com, un cop les tropes del general Franco acaben amb el govern democràtic el 1939, són processats uns mestres que han exercit durant el període democràtic, acusats de crims com explicar la reproducció dels animals a classe. Sobren els comentaris.
Oriol López