Oblideu-vos del matrimoni

Em sembla perfecte que qualsevol col·lectiu que se senti discriminat i/o marginat reclami l’extinció d’allò que li discrimina i/o margina. Al final, el que es busca és la plena igualtat en drets (i també, és clar, en obligacions). Quan Rosa Parks, l’any 1955, es va negar a cedir el seient de l’autobús a un blanc, va quedar clar que el que cercava era la igualtat. Tanmateix, el que em segueix sorprenent del discurs homosexual és la insistència en poder pertànyer a una de les institucions més tradicionals i reaccionàries que existeixen, com és el matrimoni. En això consisteix el progrés? En poder casar-se? Entenc perfectament que reclamin el dret a adoptar, però… a casar-se?

Em resultaria molt decebedor que el moviment de gais i lesbianes es fixés com a principal fita la integració social a través del matrimoni. Potser estic equivocat, però crec que la principal eina d’integració social és el respecte. I és aquí on la societat (i també ells com a integrants de ple dret d’aquesta societat) té el seu repte més important. L’acceptació de la diferència, d’altres formes d’amor i/o de sexe, d’altres maneres d’entendre la parella més enllà del matrimoni, d’altres projectes familiars i d’altres vies d’interrelació personal són les verdaderes fites per les què haurien de lluitar. Però… pel matrimoni?

Cal eliminar d’una vegada per totes el virus de la por a la diferència. Allò que no entenem, l’eliminem del nostre ideari particular. Com si la negació del que existeix suposés la seva eradicació. L’inconscient col·lectiu crea una societat homogènia, de clons que pensen, senten i estimen de la mateixa manera que nosaltres. Es tracta d’un instint de protecció, un mecanisme mental que intenta simplificar la visió d’un món caòtic, complex i, a vegades, indesxifrable. Suposo que sóc una mica ingenu però, no seria bo que el col·lectiu homosexual lluités decididament en contra de la intolerància i no posés tant l’accent en el matrimoni? El principi jurídic “igual raó, igual dret” s’hauria d’aplicar en altres camps. Al final, el que espero, és que entre tots oblidem aquest conte de princeses que sempre acaba en matrimoni i que ens centrem en el verdaderament important: el respecte, la confiança i l’admiració a la nostra parella (sigui del sexe que sigui). No creieu que aquest és l’autèntic còctel de l’amor i que per a assaborir-ho no cal cap contracte, ni restaurants amb menús especials, ni la tuna, ni el vivan los novios

Quant a

Si aquest bloc t'agrada el pots recomanar als teus amics... i si no t'agrada, fes-ho amb els teus enemics.

Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “Oblideu-vos del matrimoni
  1. yeagov ha dit:

    Cert, el matrimoni és la institució més representativa de les societats tradicionals, però també és un contracte amb el qual s’uneixen no només dues persones sinó dues famílies i els seus patrimonis. El matrimoni com institució implica que les persones tenen drets i deures reconeguts a nivell oficial, per exemple una pensió si un dels membres mor.
    Quan els homosexuals reclamen el seu dret a institucionalitzar oficialment la seva situació busquen precissament aquest reconeixement legal.

  2. Oriol López ha dit:

    Estic d’acord amb tu, Àlex, que potser el matrimoni és una institució una mica rància que cal reformar i/o substituir per alguna cosa millor, però entenc que, com explica Yeagov al seu comentari, ara mateix comporta tota una sèrie de beneficis legals i de reconeixement social als quals el col·lectiu LGBT té tot el dret del món a optar.

  3. Àlex ha dit:

    Jo el que qüestiono és l’existència mateixa del matrimoni. No entenc que encara s’atorguin privilegis a unes unions de parelles per sobre d’altres. La realitat demostra que en ple segle XXI les persones troben projectes vitals, de relació i familiars que han superat en molt al matrimoni i a la família tradicional. No serà que, com sempre, el legislador arriba tard? No existeixen maneres de demostrar que has viscut durant un temps determinat amb una persona i que, en conseqüència, pots gaudir dels mateixos beneficis socials sense el permís d’un jutge, un regidor o un sacerdot? Crec que ens ho hauríem de mirar.
    Pel que fa al col·lectiu homosexual crec que també hauria de revisar quin missatge vol fer arribar a la societat. Al final, el que resta de les seves reivindicacions són plomes, tangues, pits depilats, cuir negre i poder-se casar.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: