El Llibre de Consolat de Mar

L'expansió de la corona CatalanoaragonesaBen entrat el s XIV, es féu una recopilació extensa de les normatives, ordinacions i costums utilitzats en els ports de la Corona [Catalanoaragonesa], recollint-ne també alguns d’arrel genovesa i pisana. El resultat final va ser més de cent capítols sota el nom del Llibre del Consolat de Mar. Aparegué a Barcelona el 1370, però va tenir tanta acceptació que circulà ràpidament i fou traduït al castellà, l’italià i el francès.
S’hi especificaven qüestions com la defensa del port, els tipus de contracte, els drets i deures entre patrons de vaixell i mercaders, la relació capital-treball, o el càlcul de beneficis (3/4 per als capitalistes, que hi arrisquen la fortuna, i 1/4 pels mercaders, que hi arrisquen la vida i la llibertat).
Per exemple, l’armador tenia entre altres obligacions la de llogar un escrivà, el qual prenia nota del que es carregava i descarregava, alhora que comprava el menjar i els aparells necessaris per fer-se a la mar […].
L’armador també havia de contractar els pilots i els mariners, precisar-los el sou, on i quan es pagaria, la durada del viatge, i quins i quants serien els àpats. També havia de contractar el nòlit amb els mercaders.
Si fem un cop d’ull als deures del mercader, veurem que es podia desdir d’un viatge encara que hagués contractat ja el nòlit amb l’armador, sempre que en pagués la meitat. Si calia llençar la mercaderia a l’aigua (atacs corsaris, … ) una part la pagava el propietari de la nau i l’altra els mercaders.
També s’hi preveia els drets i deures de la tripulació. Un mariner podia abandonar la nau encara que ja estigués contractat si el motiu era per casament, desfent-se així el compromís d’embarcar. Si el guaita de proa s’adormia, era castigat: li tocava estar un dia sense menjar i córrer tot nu de proa a popa mentre els mariners el pegaven. A la tercera dormida podia ser llençat de cap a mar si ho decidia la majoria.
El Llibre de Consolat de Mar va ser un dels fonaments principals del dret mercantil posterior de tota la Mediterrània.

L’anterior ressenya del Llibre de Consolat de Mar està extreta del llibre L’expansió de la corona Catalanoaragonesa, publicat pel Departament d’Educació del Museu Marítim Drassanes reials de Barcelona.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “El Llibre de Consolat de Mar
  1. biblioaprenent ha dit:

    Ciutat de Mallorca o València?
    Crec que a la viquipèdia diu alguna cosa de 1320-1330 a València.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: