Què veiem quan ens mirem al mirall? Com ens hi veiem?
Així es veia en Miquel Martí i Pol quan va escriure el seu poema Els dies, pertanyent a Temps d’interluni (1986-1988):
Els dies (fragment)
[….]
…………………………….L’home que em mira
cada matí des del mirall, ¿qui és?
Ell, com jo, té un vel lúcid de serena
malenconia al fons de les pupil·les
i sembla molt cansat, com si tornés
d’un llarg exili i es sentís estrany
davant la seva pròpia mirada.
Miquel Martí i Pol
Uns anys més tard, el mirall li retornava una imatge molt diferent. Així ho expressava en el poema A repèl, que forma part d‘Un hivern plàcid (1991-1993):
A repèl
L’home que riu davant teu al mirall
sap més de tu del que en diu en els llibres;
o potser no, potser, forassenyat,
s’ha convertit en l’estranya paròdia
del que no seràs mai i es riu de tu
perquè no sap ben bé com defensar-se.
Miquel Martí i Pol
El dos poemes anteriors mostren com la visió que tenim de nosaltres mateixos va canviant i, amb ella, la que ens retorna el mirall. En Miquel Martí i Pol passa, en el segon poema, a riure’s d’ell mateix.
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
