Arxiu del Blog

En Miquel Martí i Pol, el poeta del poble

En Miquel Martí i Pol (1929-2003) ha estat i és segurament el poeta català més popular i llegit dels darrers temps. La seva poesia propera, sincera i compromesa amb la societat i amb el país li ha valgut el qualificatiu

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat

No demano gran cosa

No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes,

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Ritual de boda pagana

Si unim les mans sota la pluja fina les lligarà la pluja amb fils sagrats i ens semblarà després que som casats per una estranya voluntat divina. De la Pluja. Charmes. Miquel Martí i Pol Miquel Martí i Pol. Poesia

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Els poderosos

En Miquel Martí i Pol ens deia, parlant dels poderosos: [….] A coll-i-be dels pobres alternen xurriaca i caramel segons el vent que bufa, però no descavalquen mai. Miquel, recorda-ho: únicament pegant sacsejades tots plegats ens els traurem de sobre.

Tagged with: ,
Arxivat a Cultura i Societat

Romanço

Si ens besem pels carrers trontollaran les cases, les dones del raval ho contaran al batlle, vindran guàrdies civils empunyant simitarres, dos frares del Remei i el sometent amb arma. Convictes de mant crim ens penjaran a plaça, quan ja

Tagged with: , , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Dues mirades des del mirall

Què veiem quan ens mirem al mirall? Com ens hi veiem? Així es veia en Miquel Martí i Pol quan va escriure el seu poema Els dies, pertanyent a Temps d’interluni (1986-1988): Els dies (fragment) [….] …………………………….L’home que em mira

Tagged with: , , , , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Un dia seré mort

Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i

Tagged with: , , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

El fugitiu

A tot arreu sóc nou vingut i em paren cambra a les escales o bé em malmeto la salut dormint al ras i no tinc ales. Sóc fugitiu de no sé on i he perdut nord i vent i guia

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Balada

La noia rossa que treballa als aspis espera un fill per la tardor. Passeja un ventre heroic i té els peus tan inflats que s’ha hagut d’estripar les espardenyes. Ara treballa amb pena i cada tarda se sent mig defallir

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat

Nova oració del Parenostre

Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci’s un xic la nostra voluntat així com la d’aquells que sempre manen. [….] perdoneu els nostres pecats així

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Cultura i Societat