En Miquel Martí i Pol (1929-2003) ha estat i és segurament el poeta català més popular i llegit dels darrers temps. La seva poesia propera, sincera i compromesa amb la societat i amb el país li ha valgut el qualificatiu…
En Miquel Martí i Pol (1929-2003) ha estat i és segurament el poeta català més popular i llegit dels darrers temps. La seva poesia propera, sincera i compromesa amb la societat i amb el país li ha valgut el qualificatiu…
No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l’amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d’estrafer la veu, caminar sense pautes,…
Si unim les mans sota la pluja fina les lligarà la pluja amb fils sagrats i ens semblarà després que som casats per una estranya voluntat divina. De la Pluja. Charmes. Miquel Martí i Pol Miquel Martí i Pol. Poesia…
En Miquel Martí i Pol ens deia, parlant dels poderosos: [….] A coll-i-be dels pobres alternen xurriaca i caramel segons el vent que bufa, però no descavalquen mai. Miquel, recorda-ho: únicament pegant sacsejades tots plegats ens els traurem de sobre.…
Si ens besem pels carrers trontollaran les cases, les dones del raval ho contaran al batlle, vindran guàrdies civils empunyant simitarres, dos frares del Remei i el sometent amb arma. Convictes de mant crim ens penjaran a plaça, quan ja…
Què veiem quan ens mirem al mirall? Com ens hi veiem? Així es veia en Miquel Martí i Pol quan va escriure el seu poema Els dies, pertanyent a Temps d’interluni (1986-1988): Els dies (fragment) [….] …………………………….L’home que em mira…
Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l’aire quietament amic, i en el pas d’aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i…
A tot arreu sóc nou vingut i em paren cambra a les escales o bé em malmeto la salut dormint al ras i no tinc ales. Sóc fugitiu de no sé on i he perdut nord i vent i guia…
La noia rossa que treballa als aspis espera un fill per la tardor. Passeja un ventre heroic i té els peus tan inflats que s’ha hagut d’estripar les espardenyes. Ara treballa amb pena i cada tarda se sent mig defallir…
Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci’s un xic la nostra voluntat així com la d’aquells que sempre manen. [….] perdoneu els nostres pecats així…