Ara fa ben bé un any vaig acabar l’última pàgina d’Els Pilars de la Terra, i amb ella vaig deixar enrere tot el seguit d’emocions que t’acompanyen quan llegeixes un bon llibre. El sabor que em va deixar la novel·la de Ken Follet m’ha engrescat, ara, a llegir-ne la segona part: Un món sense fi.
Quan en el seu moment vaig redactar la crònica d’ “Els Pilars de la Terra” vaig escriure que “un bon llibre és això; quan ets capaç de barrejar la ficció amb la realitat, quan fas teus uns personatges ficticis, quan els problemes de la vida real s’esvaeixen entre les pàgines”. Ken Follet et transporta a l’Edat Mitjana amb detalls perfectes, històries apassionants i personatges sorprenents. I el millor de tot és que, sovint, la vida dels protagonistes segueix camins que no voldries, però sempre tard o d’hora t’acabes acostumant al seu ritme i als seus canvis. Potser un pèl excessiu en detalls, ja siguin arquitectònics i bèl·lics, però mai decebedor. Sempre hi ha algun punt de la història o algun personatge que et deixa enganxat a les seves pàgines.
Ken Follet
Segurament per tots aquests motius i més, Ken Follet ha esdevingut un dels autors més llegits en els últims anys. Fins i tot, s’han fet adaptacions televisives de les seves obres, com és el cas d’Els Pilars de la Terra. Cuatro va obtenir els drets de la minisèrie de 8 episodis que es basava en el llibre de Ken Follet, i l’èxit televisiu també fou aclaparador. És per això que aquest setembre, s’estrena el serial d’Un món sense fi.
Ken Follet és Ken Follet. No n’hi ha cap altre com ell. O almenys, en el meu cas, cap altre que m’hagi enganxat d’una forma tan exagerada. Els seus llibres requereixen dues coses: la passió per la lectura i l’ interès per la història. Ken Follet combina aquests dos aspectes a la perfecció i ho converteix en grans obres d’art. Unes obres d’art que pocs dies després de sortir al mercat ja esdevenen “best-seller”. Em falta La Caiguda dels Gegants, però sé que m’està esperant a la primera llibreria que trobi.
Des de la Mediterrània 
Jo ara estic amb els Pilars, que m’ està agradant molt (em falten unes 300 pags per acabar-lo ) però he de dir que trobo massa sovint descripcions massa extenses dels aconteixements: tres pàgines per explicar la baralla entre els gossos i l’ ós, o tres més donant detalls quan Aliena i Jack fan l’ amor, es fa pesat
Bones propostes per a llegir aquestes vacances.