No sé si coneixeu les anomenades “botigues gratis” o les regles del joc del treball col.laboratiu o de la cultura de la donació… No en sé gran cosa més que algun article o algun web que he trobat a Internet, però em crida l’atenció que precisament ara emergeixin opcions per compartir serveis o béns, sense esperar a canvi un retorn proporcional i automàtic.
Fins a cert punt, aixì havien funcionat petites comunitats, i encara ara són moltes les persones que es fan favors mutus, es regalen productes de l’hort, acompanyen malalts o infants o ensenyen una tècnica o un idioma, sense rebre compensacions perdeterminades.
No és ben bé del voluntariat que parlo, sinó d’una cosa a mig camí d’un nou model microeconòmic de convivència i que no resulta incompatible amb d’altres pràctiques sostenibles i conscients, com comprar local, comprar a petits productors o fer-ho amb criteris ètics i ecològics.
No us estrany que comparteixi aquesta reflexió que és també una pregunta o una idea poc elaborada. En la voràgine d’una crisi provocada i amb efectes especialment perversos sobre els més febles, em fa l’efecte que ens tocarà remar riu amunt, encara que només sigui perquè no se’ns contagïi el cinisme dels que ens han dut aquí.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de la Universitat de Lleida. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (dos d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa” i “Rovira i Virgili”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Des de setembre de 2007 a gener de 2010 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida. Actualment és professor de comunicació audiovisual i periodisme de la Universitat de Lleida i dirigeix la Càtedra de Periodisme i Comunicació Audiovisual. Miquel Pueyo París (Lleida, 1957) is doctor in Catalan Philology for the University of Barcelona. Since 1979, he has been professor of Sociolinguistics and Language Policy in the University of Lleida, where he was also vice-dean of Audiovisual Communication in the Faculty of Arts, between 2001 and 2004. From 1986 to 1988, he led the reform of the Institut d’Estudis Ilerdencs, a public cultural institution. He has published a dozen books (two of them, awarded the essay prizes “Xarxes” and “Rovira i Virgili”) and several scientific articles related to his academic activity, to non-verbal language and to the connection between processes of modernization and the expansion of state languages in Europe, during the 18th and 20th centuries. Between 1988 and 1995, he was a deputy in the Catalan Parliament, where he was in charge of the Ombudsman Commission and the Commission for the Study of Issues in Sign Language. On January 2004, he was appointed director of Linguistic Planning in the Catalan Government, and was director of this department until September 2007, when he was nominated commissioner of the Catalan Government in Lleida. On January 2011, he returned to his teaching activity in the University of Lleida and directs the Department of Journalism and Communication.
Des de la Mediterrània 
Aprenem funciona en base a aquest intercanvi centrat en l’aprenentatge de llengües i és un goig participar-hi.
Gràcies, Sophia. És una experiència interessant. Tal vegada resultaria útil confegir un directori d’aquesta mena d0iniciatives. Molta sort!
Sí, tal i com estan les coses, jo també penso que el retorn a l’intercanvi de serveis i productes sense diners pel mig cada cop tindrà més adeptes.
A veure si algú més coneix alguna altra alternativa d’aquest tipus, com la d’Aprenem que ens ha aportat la Sophia, i s’anima també a compartir-la aquí.
Podeu consultar la web http://www.consumcollaboratiu.com/, que té un directori d’iniciatives d’intercanvi i de consum col·laboratiu