No sempre les grans idees apareixen quan ens esforcem per produir-les. Al contrari. Més aviat sorgeixen quan no ens esforcem, quan deixem anar la ment una mica al seu aire, sense la pressió contínua de la nostra submissió a l’agenda i als compromisos, sense ésser contínuament interromputs pels correus electrònics, les telefonades o les urgències del mòbil.
De fet, quan ens sentim obligats a ser extraordinaris, a viure una identitat tan brillant com la que sembla que ens reclami la societat líquida, dispersa i difusa en què vivim, quan esquivem (conscientment o no) les estones de divagació, silenci o introspecció, és quan més lluny ens trobem de tenir grans idees o de descobrir allò que tal vegada pot arribar a ser extraordinari.
I com que les bones idees poden arribar en qualsevol moment, de vegades en el moment més inoportú i barrejades amb les simples ocurrències, i se’n van tan aviat com han vingut, és bo caçar-les al vol i apuntar-les (en el mòbil, o en un tros de paper, tan se val). Després, ja ens ho remirarem i decidirem quines descartem i quines realment paga la pena de tirar endavant.
Bé, depèn del que vulguis dir per grans idees.
Jo crec que cadascú té el seu sistema. Estic d’acord amb tu en que de vegades amb les condicions que descrius es poden tenir o poden venir bones idees. Ara bé, de vegades també pot ser útil buscar-les, és a dir, posar-se a pensar en temes, deixar la ment divagant, cercant idees sense ordre ni concert fins a concretar-ne una.
Gràcies pel comentari i disculpes per no haver dit res abans. En part, és precisament per culpa d’un mes d’agost gens vagarós. Seré fora les properes dues setmanes i us explicaré si l’experiment de deixar anar la ment em funciona. Una salutació cordial.