La manifestació del 11-S des de els seus voltants.

Ahir per la tarda jo també vaig anar a la manifestació, després de molt i molts dubtes, (basicament per la mandra i pel fet de que em va tocar treballar aquest 11 de setembre).

Però la qüestió és que al final la curiositat va guanyar a la mandra, i cap a les 17:30h al sortir de dinar (vam començar a dinar a les 16:00h tocades, és el que té plegar tard) amb un grup d’amics ens vam dirigir cap a la cruïlla entre Rocafort i Gran Via, amb l’intenció d’arribar al Passeig de Gràcia, al menys a tocar una mica el recorregut oficial.

La veritat és que amb la gentada que hi havía per totes bandes a l’alçada de Balmes vam girar direcció a Plaça Catalunya i d’allà a fer un passeig per unes Rambles plenes de manifestants.

Ho sigui que després de més de dues hores de passeig ens en vam tornar sense haver trepitjat ni un sol metre del recorregut de la manifestació, però com a mínim m’han quedat algunes coses més clares, us en faré cinc cèntims.

  1. Ni la ment més optimista dels independentistes fa un parell d’anys hauría imaginat aquella cantitat d’estelades, de fet les senyeres eren testimonials.
  2. La manifestació va ser generacionalment transversal, els avis es barrejaven amb la canalla petita i els cotxets dels nens “tunejats” per a l’ocasió. De fet la manifestació era molt familiar, les famílies desfilaven clarament juntes.
  3. I parlant de transversalitat, socialment també ho era, perquè us puc assegurar que al meu voltant desfilaven des de gent que al seu dia estirava el braç dret amb Franco fins a “indepens” de tota la vida.
  4. El fet de portar una estelada ha passat en pocs anys de ser testimonial a ser una espècie de moda, es veia clarament que la majoria eres molt noves. El “fer-se” independentista és una tendència que sembla que encara té molt de recorregut.
  5. La manifestació ha estat una enorme demostració del poder d’unes organitzacions i assemblees bàsicament populars. Però no cal oblidar que ahir la manifestació va ser exitosa gràcies a la participació d’una enorme cantitat de catalanistes de dretes, aquells que sempre es quedaven a casa i que van sortir gràcies a l’empenta de “La Vanguardia” i altres medis de la seva òrbita.
  6. Ahir, Alicia Sánchez-Camacho va dir que tots el que anessin a la manifestació “serien contats com a independentistes”, si gran part dels contraris a la manifestació i a la sobirania tinguessín un mínim d’intel·ligència i sentit estratègic deixarien d’alimentar-la. Però això és difícil que passi.
  7. Rajoy diu sempre que no hi ha alternativa, que tan sols hi ha un camí. Però a aquesta mentida li ha sortit un competidor que jo crec que l’avança per la dreta, és aquest nou independentisme català que beu del desengany nacional i sobretot econòmic i que és molt dificil de desactivar.

Tal i com encerta a dir en Fèlix Millet, a Catalunya els que manen no son més de 400 persones, i sembla que aquests ara volen (els hi convè) la independència. Per tant aquesta manifestació té molt poc d’espontània i molt de teledirigida. I el que tinc més clar encara és que no té res a veure amb el nostre benestar ni res per l’estil, tan sols és una batalla d’interessos entre poderosos i el Grupo Godó i especialment La Vanguardia son els principals instigadors del moviment. Algú fa uns anys s’hauria imaginat les seves 20 pàgines dedicades a “la manifestació del milió i mig de persones” ?…

Quant a

::.·No sé que no sé res·.::

Tagged with: , ,
Arxivat a Cultura i Societat
3 comments on “La manifestació del 11-S des de els seus voltants.
  1. Oriol López ha dit:

    El fet que l’independentisme a Catalunya s’hagi estès a gairebé tots els àmbits entenc que és degut a que tothom està veient cada cop més clar que amb la independència tots hi guanyem. En el cas de La Vanguardia, més que instigar la manifestació, el que han fet és rendir-se a l’evidència i apuntar-se a cavall vencedor, com han fet sempre. I, en aquest sentit, que s’hi hagin apuntat, ens permet de constatar que tenim les de guanyar si persistim en el camí cap a la independència que just hem començat.

  2. Tomàs ha dit:

    Crec que part de la premsa i dels partits polítics s’han sumat quan s’han olorat que això podia ser quelcom més important del que fins i tot ell preveien.

    El govern ja té preparats estudis de tota mena (econòmics, legals…) sobre el cas de la Independència, com imagino tenen la resta de partits (si més no, jo d’estar en el govern ja m’hagués informat amb els millors especialistes en cada camp) i tothom juga les seves cartes dialèctiques.

    De moment tot són paraules, en breu segurament serà necessari prendre alguna iniciativa perquè Madrid tancarà totes les portes.

  3. Maria Boix ha dit:

    El cas de La Vanguardia, el va explicar un company del vostre bloc:

    El Bixo. La Vanguardia, 130 anys llepant culs: http://dld.bz/bKHyQ

    Notícia d’aquest matí:

    Boi Ruiz defensa que una Catalunya independent tindria una millor sanitat: http://www.ara.cat/societat/Boi_Ruiz-Catalunya-independent-sanitat_0_775122651.html

    Si sóc sincera, jo fa uns mesos era incapaç d’imaginar el que vaig viure dimarts, em sento tan feliç…

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: