Aconseguiu mantenir les llibreries ordenades?

A casa, en una habitació petita, tenim un l’ordinador de sobretaula i unes prestatgeries amb llibres i revistes.

De tant en tant ordeno les prestatgeries, però poc a poc tot es va desordenant. És un misteri insondable. Mai he sabut el perquè ni com arriba el desordre.

A partir de quin moment es pot dir que una cosa, en aquest cas una llibreria, està desordenada?

On és el límit?

A la foto hi podeu veure l’estat actual de dues d’aquestes prestatgeries.

Prestatgeria desordenada (foto pròpia)

He seguit diversos sistemes d’organització dels llibres. Per temes i autors, només per autors. Tots són útils si tot està ordenat. Ara bé, des del moment en que s’agafa alguna novel·la, alguna revista de viatges o llibre de cuina, i en acabar la lectura o la consulta no es torna a posar a lloc, comença l’anarquia. Anarquia que s’autoalimenta, perquè una vegada hi ha un sol objecte fora de lloc, de manera i misteriosa el següent objecte anirà a dipositar-se de manera irremeiable al damunt d’aquest primer i els següents també. Al poc, una curiosa pila de llibres i revistes ha crescut en alguna de les prestatgeries.

Amb els pas de les setmanes, l’ordre inicial no és més que un record perdut en el temps.

Ara bé, tampoc m’importa massa tenir-ho així, amb un cert desordre. La llibreria ordenada i polida tampoc amb fa el pes del tot. Em sembla artificial.

I la pols? De manera inexplicable la pols insisteix en dipositar-se sobre tot el que hi ha a les prestatgeries. Hauria de tenir llibreries d’aquelles que tenen portes de vidre de manera que la pols no hi podés entrar?

I el pas del temps? Als llibres l’edat no els cau gens bé. S’engrogueixen i s’encartonen.

I a mesura que es van tenint més llibres, s’han d’anar comprant més prestatgeries.

He arribat a preguntar-me si un Ebook solucionaria tots aquests problemes? De fet ja no hi hauria llibres que emmagatzemar, i fins i tot alguns dels existents, o tots, o només els preferits també els podria tenir en format digital.

Recordo el procés de canvi de les càmeres de rodets a les digitals. Abans s’havia d’anar a comprar els rodets, després anar a que els revelessin, anar a buscar les fotos (i esperar que les haguessin rebut, que haguessin sortit bé i que fossin les teves), pagar-les (i no era gens barat, recordeu?), i després s’havia de guardar els clixés i les fotos.

El canvi d’un sistema a un altre, per a mi, va ser un encert total.

Llavors la solució es donar els llibres i comprar un Ebook?

Encara no ho he fet, i potser és perquè ho tinc clar, però a mesura que els dispositius millorin i els preus es facin més raonables, crec que optaré per tenir solament un bon Ebook.

De moment em toca tornar a ordenar les prestatgeries.

Questions:

  1. Teniu només llibreries?
  2. Teniu Ebook i llibreries?
  3. Teniu només Ebook?
  4. Si us heu passat a l’Ebook, què heu fet amb els llibres?

 

Tomàs Ramos

http://trt2009.wordpress.com

Quant a

Andròmina semiorgànica arribada de l'espai exterior per conèixer-vos millor. Interessat en tot. He d'omplir la meva base de dades.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Cultura i Societat
6 comments on “Aconseguiu mantenir les llibreries ordenades?
  1. Sandra ha dit:

    També cap la possibilitat d’anar a la biblioteca! :)

  2. Tomàs ha dit:

    Hola Sandra!

    Tens tota la raó Potser he perdut un costum tant bo com el d’anar a la Biblioteca. La veritat és que des de que vaig acabar els estudis que en comptades ocasions he trepitjat una Biblioteca, i això que a Barcelona en tenim a cada barri.

    És una bona aportació la que proposes.

  3. Oriol López ha dit:

    Jo també, fa uns anys, vaig optar per la solució de la Sandra. Em sabia greu els bons llibres que tenia a les meves prestatgeries i que sabia que de ben segur no tornaria a llegir i que ningú no estava aprofitant mentre jo els tenia fora de circulació, acumulant la pols i vaig portar tots els meus llibres a una biblioteca de les que accepten llibres en donació (no són totes, però n’hi ha) per a que els incorporessin al fons i/o els donessin a qui els pogués necessitar. A partir d’aleshores, si opto per comprar algun llibre que no trobo en cap biblioteca (que més aviat em passa al revés, trobo llibres a les biblioteques que, per l’any d’edició, difícilment podria trobar a les llibreries), quan l’acabo de llegir, el porto a la biblioteca per a que el pugui aprofitar algú més que jo i així tampoc no li haig de treure la pols periòdicament ni m’ocupi espai.

    • Sophia Blasco ha dit:

      M’agrada la solució de l’Oriol.
      També hi ha altres, fa uns dies, passejant, vaig passar pel davant d’una casa antiga de les que tenen entrada oberta; teniu una tauleta parada amb una vintena de llibres i un rètol que convida a fer-los circular, n’agafi un parell i en portaré uns quants per a que entrin en aquest circuit de llibres lliures.

      • Tomàs ha dit:

        Si, això del bookcrossing és una excel·lent manera de fer circular els llibres. Hi ha circuits formals i he conegut persones que ho practiquen.

    • Tomàs ha dit:

      Sembla una bona i interessant solució, i per dir la veritat, no se m’havia acudit.

      Tampoc sabia que hi havia biblioteques que acceptessin llibres de particulars (tret del que és una cessió de fons).

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: