Una qüestió de mala lletra

Avui en dia, com que la major part de tot el que escrivim ho fem utilitzant un teclat, costa de comprendre la importància que tenia fa uns anys, quan s’escrivia a mà, el fet de tenir, o de no tenir, bona lletra.

Un dels nostres escriptors més prolífics, en Manuel de Pedrolo (1918-1990), en el pròleg del seu llibre Els elefants són contagiosos (1974), que és un recull de vint-i-dos articles seus, triats pel propi Pedrolo, ens ho explicava d’aquesta manera:

Els elefants són contagiosos,de Manuel de PedroloEls primers articles, els vaig escriure a disset anys, quan, des de Barcelona, on m’havia traslladat a prosseguir els meus estudis, vaig enviar-ne, com ja era convingut, dos o tres a la revista «Petit Liceu», que aleshores -era l’any 1935- editava un grup d’estudiants de Tàrrega.
Cap d’ells no hi fou publicat. El director em va escriure que era impossible de fer-ho, ja que ningú no havia pogut desxifrar la meva lletra. M’ho vaig haver de creure, perquè en aquells mateixos moments tenia un problema per l’estil a l’acadèmia on assistia; totes les meves redaccions em tornaven amb un zero, acompanyat d’aquesta nota: «per il·legibilitat». No hi ha dubte que, sense la màquina d’escriure, no hauria fet mai res de bo.

Avui en dia, per a un escriptor actual, que escriu en el teclat del seu ordinador, entenc que tenir mala lletra ja no ha de ser cap inconvenient important, llevat, potser, del moment de la signatura de llibres dedicats.

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia.

Tagged with: , , ,
Arxivat a Altres
2 comments on “Una qüestió de mala lletra
  1. Tomàs ha dit:

    De vegades, inclús ara, encara escric coses a ma. Em passa quan he de pensar molt el que escrit o no tinc les idees clares. Primer ha faig a ma i després o passo. Procuro que això sigui un fet excepcional, però encara de vegades ho faig així.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, jo també prenc encara moltes notes a mà, sobretot quan no tinc a mà l’ordinador i se m’acut alguna cosa que em pot servir per a una entrada. No faig, però, les entrades a mà, ni tan sols quan són encara un pur esborrany, per aprofitar els avantatges que em dóna l’ordinador per anar completant informació i fent modificacions sobre la marxa sense necessitat de reescriure-ho tot.
      Gràcies, Tomàs, per comentar.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: