Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca

El passat estiu, la qüestió del mecenatge en el món de la recerca es va tractar a bastament en blocs i mitjans de comunicació. En un context de crisi econòmica com l’actual, que ha provocat una forta reducció de les fonts de finançament tradicionals de la recerca, el mecenatge ha esdevingut un tema emergent. En aquest article parlarem de micromecenatge (crowdfunding) i de mecenatge a gran escala, fent èmfasi especialment en la situació d’aquesta activitat a  Catalunya.

Funding per HowardLake, a Flickr

Funding per HowardLake, a Flickr

Micromecenatge (crowdfunding)

En el número de març de RECERCAT ja explicàvem que, gràcies al micromecenatge, la suma de petites aportacions individuals permet substituir les grans inversions en recerca de les administracions públiques. Fa anys que en el món anglosaxó s’han adaptat a aquest nou escenari de contenció pressupostària, i han sorgit diverses plataformes que posen en contacte el personal investigador amb el públic general i potencial inversor dels projectes de recerca, mitjançant l’ús de les xarxes socials. Destaquen en aquest sentit plataformes com ara #SciFund Challenge, FundaGeek, The Open Source Science ProjectSciFlies i RocketHub.

El funcionament del procés és relativament senzill: els recercaires descriuen el projecte i en fixen el cost total. Durant la fase de finançament, que és limitada, els usuaris fan les seves aportacions. Un cop acabada aquesta fase, si el projecte ha aconseguit pel cap baix el 100% del pressupost, es posa en funcionament i es cobra als mecenes el seu suport. En cas contrari, el projecte s’anul·la i no es cobra cap import. Segons la quantitat de l’aportació es té dret a alguna recompensa relacionada amb el projecte, com ara aparèixer als crèdits, rebre un llibre o visitar el centre de recerca, per exemple.

M’ha semblat particularment interessant  el sistema de funcionament de Cancer UK Research Myprojects, on els donants poden escollir el projecte de recerca o fins i tot crear la seva pròpia pàgina personal de recaptació de fons per a un projecte concret. Fins ara ja s’han recaptat més d’un milió de lliures.

A més de projectes de recerca, el micromecenatge pot ser útil per a la divulgació i la comunicació de la ciència, com ho demostra el grup Amazings que va aconseguir publicar la seva revista gràcies a la plataforma Lánzanos, o Taracea, una iniciativa de la FECYT que pretén aplegar suport públic i mecenatge per impulsar projectes de divulgació científica.

Sobre aquesta qüestió, la blocaire Anna Guillaumet va escriure un interessant article fa unes setmanes, amb un comentari del professor Joaquin Sevilla que obria el debat sobre els perills que pot implicar la substitució del finançament públic pel mecenatge en la producció científica.

…i macromecenatge o mecenatge sense estar-se de res

Llegia aquest estiu a Nature  una gran notícia per als físics teòrics: Yuri Milner, un doctor en física multimilionari, ha instaurat un premi, Fundamentyal Physics Prize, destinat a físics teòrics (l’especialitat preferida de Milner) i dotat amb tres milions de dòlars. Per fer-nos una idea de la gran magnitud del premi, tinguem en compte que el premi Nobel està dotat amb 8 milions de corones sueques, que equivalen aproximadament a 1,2 milions de dòlars: és a dir, l’import del premi de Milner gairebé triplica el del Nobel.

Enguany el premi ha recaigut en nou físics (cadascun dels quals cobrarà aquests 3 milions de dòlars), escollits directament per Milner. Cinc dels guardonats són reconeguts especialistes en teoria de cordes: Edward Witten, Nima Arkani-Hamed, Juan Maldacena, Nathan Seiberg i Ashoke Sen. Quant a la resta, Alan Guth i Andrei Linde són cosmòlegs inflacionaris, Maxim Konstevich es dedica a la física matemática, i Alexei Kitaev a la computació quàntica. Aquest article de The Guardian explica la trajectòria dels guardonats.

En el sector de la física teòrica tenim de tot: des de reaccions molt favorables a la iniciativa i a la llista de guardonats, com ara la de Luboš Motl (de qui se sospita que pot haver assessorat Milner) fins a la més crítica de Peter Woit, que es pregunta per què teories com la teoria de cordes o la supersimetria poden arribar a tenir aquest reconeixement quan encara no s’han demostrat (els 150 comentaris del seu post són una bona mostra del debat suscitat per Woit).

Imatge: #SciFund Challenge

Mecenatge i recerca a Catalunya

A Catalunya hi ha bons exemples d’atracció privada en forma de mecenatge, i recentment se’n feien ressò de la qüestió des del bloc de l’Observatori de la Recerca de l’IEC, així com Lluís Rovira, director de la Fundació CERCA, també des del seu bloc. De manera resumida, destacaria com a exemples de mecenatge privat científic a Catalunya:

Per tal d’impulsar el mecenatge científic, entre d’altres objectius, el Govern va aprovar a finals de juliol el canvi de nom de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) –que recupera la seva denominació tradicional i el seu caràcter d’entitat privada–, amb un patronat amb majoria de representants del sector privat i sota la presidència, des de juny passat, del doctor Antoni Esteve, president del grup Esteve. Com a entitat privada, la FCRI desenvoluparà, entre d’altres missions,  la captació d’inversió privada per al sistema català d’R+D i l’aplicació de noves vies de cooperació entre el sector públic i el privat en les activitats de recerca científica a Catalunya.

Una bona mostra de l’interès que suscita el mecenatge a casa nostra va ser la taula rodona sobre Mecenazgo en ciencia que es va celebrar dimarts, 18 de setembre, a Barcelona, com a cloenda del Campus Gutenberg de la UPF d’enguany. Moderat per Jordi Camí (Fundació Pasqual Maragall), hi van intervenir Enric Banda (Fundació “La Caixa”), Vicente Arroyo (Centre Esther Koplowitz) i Ignacio Sesma  (Fundación Universidad Carlos III); el periodista Joaquim Elcacho  va fer un bon resum en aquest article del seu bloc. Aprofito l’avinentesa per agrair a Enric Banda la menció i recomanació que va fer, al principi de la seva intervenció, sobre aquest article que esteu llegint (publicat prèviament al meu bloc L’ase quàntic).

També sobre la qüestió del mecenatge, cal recordar que dijous, 4 d’octubre, a partir de les 15.30 en el VHIR tindrà lloc una sessió informativa sobre Com finançar la recerca mitjançant fons d’origen privat.

Considero que el mecenatge privat és una bona via per a la promoció de la ciència com a complement del finançament públic, però en cap cas n’ha de ser el substitut. En aquest sentit, cal que el mecenatge científic tingui uns incentius fiscals  superiors als que fixa l’actual llei del mecenatge, per la qual cosa seria desitjable que la nova Llei de participació en les activitats d’interès general i de mecenatge, que podria aprovar-se el 2013, augmentés les desgravacions per fomentar la transmissió de capital privat a les institucions públiques, regulés el micromecenatge i inclogués el sector científic de manera destacada.

Xavier Lasauca i Cisa
Bloc L’ase quàntic

Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
5 comments on “Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca
  1. Oriol López ha dit:

    En el micromecenatge jo hi veig una oportunitat per democratitzar les decisions sobre quins projectes es tiren endavant i acostar una mica la recerca a les necessitats reals de la gent.

    • Gràcies pel comentari, Oriol. Hi estic completament d’acord, l’obertura que implica la participació lliure de la ciutadania en el microfinançament de projectes democratitza el procés i permet acostar l’R+D a les necessitats o interessos de les persones que hi participen.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Molt interessant el post. D’acord amb Oriol, però amb un matís: el dubte serà com s’incorporaran al procés projectes de gent poc coneguda. I una altra qüestió: què passarà quan milers d’iniciatives cerquen suport en la xarxa? Hi ha hauria finançament per a tots els projectes objectivament interessants?

    • Moltes gràcies pel teu comentari, Xavier; celebro que t’hagi agradat l’article. Sobre la primera reflexió que fas, si ens fixem en els exemples sobre micromecenatge procedents del món anglosaxó que recull el post, la majoria de projectes vénen avalats per una institució acadèmica, un hospital o una empresa, i per tant els agents que lideren el projecte tenen una certa reputació. Per tant, el nombre de projectes probablement serà limitat i, responent el segon i tercer interrogants, si més no els més atractius tindran força possibilitats de reeixir.

  3. […] Micromecenatge (crowdfunding) i macromecenatge en el món de la recerca […]

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: