Arqueòlegs furgant les escombraries

"Basura", de Daniel Lobo, al Flickr

Quan pensem en els arqueòlegs, sovint ens els imaginem desenterrant i estudiant restes antiquíssimes, pertanyents a períodes dels quals tan sols ens en queden algunes restes materials, bé perquè no ens n’ha arribat informació escrita, o perquè la que ens ha arribat no la podem desxifrar o és insuficient. Malgrat això, l’arqueologia realitza també un treball fonamental per al coneixement dels períodes dels quals en tenim abundant documentació escrita, permetent confirmar, matissar o desmentir els fets que reflecteixen els documents escrits. Fins i tot, en el cas que s’estigui estudiant una cultura contemporània, l’estudi de les restes materials pot ser decisiu, tal i com ens explica Conrad Phillip Kottak:

“Durante un proyecto de investigación iniciado en Tucson, Arizona, por ejemplo, el arqueólogo William Rathje ha aprendido mucho de la vida contemporánea estudiando la basura moderna. El valor de la «basurología», como la llama Rathje, es que proporciona «evidencias de lo que la gente hizo, i no de lo que ellos piensan que hicieron, lo que piensan que deberían haber hecho, o lo que el investigador piensa que habrían hecho» (Harrison, Rathje i Hughes, 1992, página 103). Lo que la gente dice puede contrastar fuertemente con su comportamiento real, tal como reveló la basurología. Por ejemplo, los basurólogos descubrieron que los tres barrios de Tucson donde, según lo dicho por los informantes, se daba el consumo más bajo de cerveza, tenían el mayor número de latas de cerveza vacías por vivienda (Podolefsky & Brown, eds., 1992, pág. 100).”

El fragment esmentat de Conrad Phillip correspon a “Antropología. Una exploración de la diversidad humana”, una traducció al castellà del seu llibre “Anthropology. The Exploration of Human Diversity” (2003).

Oriol López

Quant a

M'agrada llegir i el món de la tecnologia

Tagged with: , , , ,
Arxivat a Ciència i Tecnologia
4 comments on “Arqueòlegs furgant les escombraries
  1. Tomàs ha dit:

    Podria ser que les nostres escombraries diguessin quelcom diferent del que pensen respecte d’alguns dels nostres hàbits.

    • Oriol López ha dit:

      Sí, una cosa és la història i el discurs oficial i l’altra la crua realitat. Quan parlem de com som, sovint parlem de com ens agradaria ser, les nostres deixalles parlen de com realment som.

  2. Sophia Blasco ha dit:

    Sempre hi ha alguns hàbits inconfessables.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: