En poc temps, més d’un milió de persones, a tota Espanya, han estat desnonades, després de passar per una vivència que és extremadament vergonyant. És còmode pensar que a nosaltres no ens passaria, però aquestes persones i famílies no eren diferents de nosaltres ni van adquirir un habitatge per cap altra raó que viure-hi. En el seu moment, el president Zapatero va rebutjar la dació en pagament dient “no, perquè perjudicaria el sistema financer”, però jo em pregunto si el dany no se’l va fer tot solet, una tros força gran del sistema financer, a base d’acumular passius i d’invertir en barbaritats, seguint les directrius dels seus responsables (corruptes o ineptes), que n’han sortit indemnes i enriquits.
Mentre escric aquestes ratlles, a Twitter es comenta la notícia d’una dona de 53 anys, de Barakaldo, que ha saltat pel balcó de casa seva i ha mort, quan entrava a casa seua el seguici judicial. La difunta s’afegeix a una llista creixent de persones que s’han llevat la vida des de l’inici d’aquesta crisi que ja ha provocat un 10% d’increment en el nombre de suïcidis. Davant per davant d’aquesta situació, s’han produït mobilitzacions constants, com les de la Plataforma d’Afectats de Lleida, però no han aconseguit fer canviar l’actitud del govern.
Seria inexacte afirmar que són els bancs, el sistema judicial o les autoritats les que empenyen aquestes persones a saltar pel balcó o a penjar-se, però no és menys immoral ni injust que se’n rentin les mans. Quan en una societat augmenta el nombre dels seus membres que trien la mort per esquivar la desesperació o la vergonya, és el conjunt de la societat que s’ha de preguntar cap a on es dirigeix o cap a on l’estan conduint. I si finalment aquesta societat considerés inevitable que la vida esdevingui un valor secundari i que la legalitat es converteixi en una màscara de la injustícia, això significaria admetre que la nostra existència i la dels nostres congèneres no és gaire cosa més que un infern.
Publicat a SEGRE l’11 de Novembre de 2012
Sí, aquest robatori organitzat que en diuen “crisi” està convertint la vida és un infern per a un nombre creixent de persones. I, mentrestant, els responsables, que tenen totes les lleis de la seva part, continuen augmentant els seus beneficis. I el caviar d’uns pocs porta el malviure de molts.