Cada vegada són més els joves que davant un món laboral extremadament complicat, precari i amb poques oportunitats per desenvolupar els coneixements que durant anys han gestat a les universitats o a les escoles superiors d’educació, busquen alguna alternativa per fer-se un espai visible enmig de la crua realitat.
Alguns amics i bons coneguts han constituït empreses innovadores, altres han ideat plataformes de comerç, de comunicació i de gestió en diferents àmbits. Des de la proximitat, utilitzant els coneixements especialitzats, i en la majoria dels casos, fent ús de les xarxes socials i totes les eines que ens proporciona la xarxa, han ideat iniciatives reals de projectes propis que potser fa un temps no s’havien ni plantejat.
Però les necessitats canvien i quan no les pots satisfer treballant d’allò que havies imaginat, toca començar de zero, agafar les eines i els recursos disponibles i saltar a l’aventura. Unes iniciatives que acumulen una sobredòsi d’imaginació i ganes de tirar endavant que no de diners invertits. Però aquest no ha estat l’inconvenient d’aquests joves emprenedors perquè donada la situació d’inestabilitat i de desocupació, cada una d’aquestes iniciatives reflecteix i fa visible les inquietuds i els coneixements dels seus creadors, un nou ofici i una nova manera de ser actiu al món i demostrar les seves capacitats amb projectes reals.
L’esperança és l’últim que s’ha de perdre i tots aquests joves que aposten per tirar endavant noves iniciatives ens demostren que quedar-se de braços plegats o llençar la tovallola a mig camí no és la millor opció, ni tant sols són opcions a tenir en compte si no es vol ser un ni-ni crònic.
Anna Mira Perich
Des de la Mediterrània 
Totalment d’acord, en un moment en el qual s’estan destruint les empreses existents i els llocs de treball al ritme al qual s’està fent, tan sols queda l’opció de l’autoocupació, crear la nostra pròpia empresa i oferir directament els nostres serveis, o anar a treballar a l’estranger. A Catalunya no tenim ni la clau del nostre moneder ni cap possibilitat real de legislar en cap terreny important per invertir aquesta situació mentre continuem en mans d’un estat hostil que no té cap mirament a l’hora d’escanyar la seva gallina dels ous d’or. En funció del sentit del nostre vot el proper 25N això podria canviar, o perpetuar-se, nosaltres decidim.