Bertrand Russell diu amb molta raó [….] que no serà l’home de ciència qui farà la selecció, sinó un dependent dels governants, els quals es guiaran per principis que no seran els de millorament de la raça. A la casta governant li convé que la massa sigui dòcil als seus manaments. Per aconseguir això cal que sigui poc intel·ligent. L’ideal d’un governant deu ésser que els governats tinguin la intel·ligència justa per comprendre i executar les ordres que els donen. Altrament fóra posar en perill la situació privilegiada d’aquells. Segons aquest ideal, doncs, es farà la selecció. […] Després ve la qüestió dels mitjans. Hom pot suposar en els seleccionants les millors intencions. Hom pot suposar que no volen res més que fer una raça intel·ligent, viril, plena d’energia i de noblesa moral. On són els mitjans per seleccionar els millors exemplars per a pares de la raça que es vol millorar? Hom selecciona els cavalls de carreres per obtenir una raça millor. Però els cavalls de carreres són seleccionats per qualitats exteriors. A més, fa observar en en aquest punt Mr. Bertrand Russell que la història està plena d’exemples de fills eminents de pares que segurament serien rebutjats per un seleccionador rigorós. Per exemple, diu, el pare de Dickens. I és que en definitiva, quan es vol millorar la raça humana, com es milloren les races animals, hom corre el perill de no millorar altra cosa que les qualitats animals de la raça humana. I dubto que sigui aquest el progrés que [hom] desitja i anuncia.
Joan Crexells
El text anterior, que explica les raons que Bertrand Russell (1872-1970) esgrimia en contra de l’ús de la selecció genètica per a la millora de l’espècie, està extret del treball La ciència i el futur, de Joan Crexells (1896-1926), recollit a la tria que en va fer pòstumament en Josep Palau i Fabre i que es va publicar amb el títol de La història a l’inrevès (1968).
Oriol López
M'agrada llegir i el món de la tecnologia
Des de la Mediterrània 
No estava prohibida la manipulació genètica? Espero que sí i que continuï així.
Segons qui triessin com a model, seria nefast per al món.
Tot avenç científic hauria de tenir uns límits.
Les actuals limitacions legals a la manipulació genètica en humans es deuen segurament en gran part a que personatges de la talla de Bertrand Russell i molts d’altres ens han alertat sobre els perills que aquesta comportaria.
Imagina’t com en seria de perillós un exèrcit de feixistes, ja trobo que n’hi ha massa, què passaria si els creessin genèticament? Prohibit imaginar-s’ho, fa massa por…
Jo crec que el feixisme no és ben bé una qüestió genètica, sinó una incapacitat apresa, un dèficit emocional i que els mitjans de comunicació de la caverna mediàtica són perilloses fàbriques de feixistes.
Doncs hi ha molta deficiència emocional a Espanya i va creixent…