El braç, la màniga i els collons del Díaz Ferran

El senyor Gerardo Díaz Ferrán era propietari del Grupo Marsans (entre d’altres empreses) i president de la CEOE, la patronal espanyola. El novembre del 2010 el Grupo Marsans (i totes les seves altres empreses) van fer fallida, sortint a concurs de creditors, i els empresaris de la CEOE van pressionar-lo per a que dimitís de la presidència, ja que òbviament no volien tenir un incompetent de tal magnitud com a cap visible de la seva organització.

El que voldria destacar amb més fervor no és, tanmateix, la gestió empresarial d’aquest personatge, sobretot perquè jo de gestió empresarial no hi entenc gens ni mica i no me n’amago –i per això (perquè no me n’amago) suposo que no em fan president de cap patronal. El que em crida més l’atenció de l’inútil del Díaz Ferrán són les declaracions gratuïtes sobre “com sortir de la crisi sense arrugar-me la corbata” que va vomitar l’octubre del 2010 just abans de declarar-se la fallida oficial de tot el seu grup empresarial:

El senyor Díaz Ferran és d’aquells que provaven de fer-nos creure que la crisi l’havien causada les classes populars i que per tant han de ser les classes populars les qui han de pagar la vaixella nova. Les grans fortunes, els grans empresaris i els grans especuladors són els bons de la pel·lícula; els qui ens donen feina a les seves acollidores empreses i els qui ens construeixen pisos de 30 metres quadrats dignes i assequibles on poder dormir entre jornada de treball i jornada de treball.

Ahir, de manera totalment inesperada (o NO), es feia publica la següent notícia:

No m’ho puc creure! Un altre gran empresari inepte i corrupte?! És inconcebible! Totalment inconcebible i inversemblant, sobretot si tenim en compte l’amnistia fiscal decretada pel govern espanyol per tal que tots els grans estafadors i defraudadors poguessin blanquejar legalment els diners tacats de sang i merda.

En fi, ja ho saben, galifardeus, si volen sortir de la crisi treballin més i cobrin menys. I no estirin més el braç que la màniga, facin el favor, no sigui cas que per culpa del seu braç la màniga es trenqui i bones persones com el senyor Díaz Ferran hagin de pagar-los un jersei nou.

Bixo.
http://elblocdelbixo.blogspot.com

Quant a

Rojoseparatista animalista de Barsalona. Can Fanga. Catalunya. Reino de España.

Arxivat a Altres
One comment on “El braç, la màniga i els collons del Díaz Ferran
  1. Oriol López ha dit:

    Molt sovint ja passa que qui vol que els altres treballin més i guanyin menys és algú que treballa poc i que guanya massa.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: