Reconquesta, Toni Albà i per què aquell tuit

vic

Reconquesta. El projecte educatiu presentat per José Ignacio Wert és una esmena a la totalitat a les polítiques lingüístiques perifèriques, fins i tot a algunes tan porugues i moderades com la valenciana. És una visió de reconquesta, de considerar el terreny perdut en l’adoctrinament nacional del franquisme com un producte de l’escolarització en català. I tenen raó des del seu punt de vista. No és casualitat que, fruit de l’escola en valencià, la producció cultural en la nostra llengua s’haja disparat al País Valencià. I això té conseqüències (de mitjà i llarg termini) de lectura social i política de la realitat. Per això el PP vol revisar el pes del castellà en l’ensenyament. No és suficient l’aclaparadora presència als mitjans. S’ha de reconquerir l’escola. No siga que algun dia a la gent li done per votar el que no toca.

Toni Albà. Coses com aquella de Wert i més que han vingut i vindran atorguen una certa llicència per endurir el discurs, per palplantar-se com una cobra atacada. Augmenta la visceralitat. I això fa cometre excessos com el que, al meu modest criteri, va cometre el magnífic actor Toni Albà en fer una crida al boicot a un espectacle deCarmen Machi en tant que signant d’aquell destrempat manifest en favor del federalisme. Albà es va disculpar. Hi ha qui pensa que no ho havia d’haver fet (disculpar-se). Jo trobe que caure en alguns paranys ens rebolca en el fang, degrada la imatge, deforma la visió i empastifa els projectes i objectius. Per a fer com fan, parafrasejantToni Cucarella, no val fer viatge. Hi ha certa dignitat que no és optativa. Un tarannà que és irrenunciable. I si no és així, em sembla un mal negoci. ¿Boicot a una obra teatral? ¿Estem segurs que aquell és el camí?

Per què aquell tuit. Anit començà a circular un hashtag en Twitter d’abast estatal on la gent mostrava el seu suport al sistema sanitari públic contant experiències, opinions… Potser perquè va ser un dia llarg, i era tard, vaig fer una piulada més agressiva del que tinc per costum: ” #graciasalasanidadpublica la gente enferma no se suicida para que la familia no tenga que pagar carísimos tratamientos. Pasa en USA”. Estava pensant en l’admirable Vic Chesnutt (en la foto) i la seua mort. Però no podem afirmar que aquella fou la causa. Tampoc no he trobat dades que corroboren l’afirmació, tot i que podria ser i tindria sentit. Malgrat la perversió d’aquell sistema, que cal denunciar perquè, tal volta, un dia ens el trobem davant dels morros, el tuit no tindria que haver-se publicat mai. No així.  De fet, ja està esborrat. I si el reproduisc ací és per no oblidar mai que Twitter està carregat pel diable.

sotalacreueta.blogspot.com.es

Quant a

Periodista independent i escriptor, amb dues novel·les publicades, "Si no ho dic, rebente" i "Els neons de Sodoma". També faig tertúlies de ràdio i televisió, guions i gestió de comunicació.

Arxivat a Cultura i Societat
2 comments on “Reconquesta, Toni Albà i per què aquell tuit
  1. Oriol López ha dit:

    Tots hem dit coses en algun moment d’ofuscació que no voldríem pas haver dit. Som humans i de vegades no sabem resistir-nos a la provocació. A mi em sorprèn que malgrat tot i en general puguem mantenir la calma amb el nivell dels atacs als quals estem sotmesos.

  2. xavieraliaga ha dit:

    Certament, Oriol, la teua també és una bona lectura: tenint en compte el que està passant, el nivell de crispació és més bé raonable. En tot cas, no convé baixar la guàrdia. En el post he acompanyat el tema de Toni Albà d’un cas semblant que em va ocórrer a mi per fer veure que no es tractava de donar lliçons a ningú, que tots hem d’estar alerta amb això.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: